Publicat el 14/02/2022

Les faves a la catalana i altres plats tradicionals tenen els seus orígens fa 2.600 anys

 

L’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Fundació Alícia van convocar, el novembre del 2014, una jornada adreçada al món de la cuina per fer saber l’estat dels coneixements sobre la història de l’alimentació abans de l’època medieval. Els treballs que es van presentar, que continuen tenint plena vigència, s’apleguen en el llibre Les arrels premedievals de la cuina catalana, que han editat el president de l’esmentada associació, Lluís Garcia, i el gastrònom i director de la Fundació Alícia, Toni Massanés.

Es tracta de cinc articles dedicats al paleolític, el neolític, l’edat del bronze, l’època ibèrica i la romana. Tots ells se centren en els productes disponibles en cada etapa, els que es van incorporant a la nostra dieta, així com en les tècniques de tractament dels aliments i la seva relació amb alguns dels plats de la nostra cuina actual. A això se li suma una presentació dels cinc tastets que va preparar la Fundació Alícia, que reflectien els ingredients i les tècniques documentats per la bioarqueologia en cada període.

Segons s’explica al llibre, en el paleolític encara hi havia una certa simplicitat d’ingredients i mecanismes culinaris, però tot i així hi ha una recepta possible en aquells temps: els cargols a la brutesca, una de les maneres més senzilles i autèntiques de preparar aquests mol·luscs, en especial a les Terres de Ponent.

Pel que fa al neolític, és molt probable que la cuina quotidiana es basés en productes vegetals acompanyats de carn d’animals de dimensions petites o mitjanes. La cocció de faves amb cansalada amb unes fulles de llorer i menta seria l’origen d’un dels plats més populars de la nostra cuina: les faves a la catalana. D’aquesta època provindrien també l’estofat de vedella amb pèsols i bolets, i la mel i mató.

Ja en època ibera trobem que es cuina carn a la brasa, en graelles o bé en asts de ferro. Això darrer indica l’aparició de la cuina a l’ast i, per tant, del popular pollastre a l’ast. Els ibers, a més, feien carn rostida al forn o a la cassola. En aquest darrer recipient preparaven estofats, com ara faves, sípia amb pèsols i llenties estofades.

Redacció La Clau
Font: Les arrels premedievals de la cuina catalana. Associació Catalana de Bioarqueologia i Fundació Alícia

Deixa un comentari