Publicat el 26/03/2019

Fa cinc anys que  Càritas Parroquial de Premià de Dalt gestiona un rober situat a la Parròquia de Sant Pere

La Jacinta i l’Anna són dues de les voluntàries que fan possible el bon funcionament d’aquest projecte, i ens han obert les portes del rober perquè en coneguem el seu funcionament. Cada dimecres i dissabte, la Jacinta, l’Anna i tres voluntàries més s’encarreguen d’organitzar el rober de Càritas situat a la casa del Terçó, un espai parroquial on s’ofereix i s’intercanvia roba de segona mà.
“Al rober no només s’hi troben peces de roba, sinó que s’ha transformat en un punt de trobada pel poble”, explica la Jacinta. El rober és un projecte obert, on qualsevol persona pot adquirir roba de segona mà. “En els casos on la persona ve a buscar roba per necessitat, dóna una quantitat simbòlica d’un o dos euros, en funció de la peça”, indica l’Anna.  En canvi, aquelles persones que venen a la recerca de peces de roba a un bon preu, fan un donatiu superior.

El rober obre els dimecres a la tarda i els dissabtes al matí, i setmanalment hi assisteixen unes 30 persones. Els donatius que es recullen van destinats a la Càritas Parroquial de Premià de Dalt, que ajuda econòmicament a aquelles famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes o a cobrir les seves necessitats bàsiques.

Una organització exemplar
L’Anna ens explica que totes les peces de roba provenen de donatius particulars. “Quan ens arriba la roba, la classifiquem. Aquelles peces de roba que es troben en bon estat les distribuïm en funció de la temporada, si és per home o dona o bé si és per infants”. La roba que s’exposa al rober canvia en funció de la temporada i dels donatius que arriben, així que cada setmana s’hi poden trobar novetats.  En aquells casos on la roba no pot aprofitar-se, les voluntàries del rober l’embossen i es porta a la planta de la Fundació Formació i Treball (FiT) ubicada a Sant Esteve Sesrovires.

Un canvi en positiu
La Jacinta, que fa 39 anys que és voluntària, ens explica que abans donaven la bossa de menjar i la roba a les persones que necessitaven l’ajuda de Càritas. Ara, però, el concepte del rober ha canviat, i la Jacinta considera que ha estat un canvi molt positiu. “Abans les persones no podien triar allò que els hi donàvem. En canvi, ara les persones venen al rober i trien allò que volen a canvi d’un donatiu simbòlic. És una dignificació del repartiment, i el tracte és molt diferent”, afirma convençuda. El rober s’ha transformat en un espai d’escolta, on les persones poden explicar i compartir els seus problemes i preocupacions.

Entregar-se als altres
Preguntant a la Jacinta i a l’Anna el perquè del seu voluntariat, afirmen que les mou un sentiment d’ajuda vers als altres. “Vag decidir ser voluntària de Càritas per convicció amb les idees de l’evangeli, i l’evangeli ens explica que hem de destinar part del nostre temps a estar al costat dels qui més pateixen”, diu convençuda la Jacinta. Per la seva banda, l’Anna va jubilar-se fa uns sis anys, i en aquell moment va escollir un voluntariat que pogués beneficiar a les persones. “Faig tot allò que pugui servir per millorar la vida de les persones, i és una experiència que no té preu”.

Mossèn Josep Colomer, rector de la parròquia de Premià de Dalt, ens explica que la parròquia s’han anat adaptant a les necessitats de cada moment, i que el més important és garantir una feina digna per a tothom. No entenc la parròquia sense Càritas, i per tant continuarem donant suport en tot allò que millori la vida de les persones que més pateixen”, conclou el mossèn.

 

 

Deixa un comentari