Publicat el 28/03/2023

Les obres estaran acabades el 2027, amb l’objectiu de promoure la reparació i reutilització de les restes arqueològiques trobades el novembre del 2020

 

 

 

L’Ajuntament de Mataró traslladarà a la zona del Bon Recés les restes arqueològiques trobades a Ca La Madrona el novembre del 2020, durant la primera fase de construcció del Parc Circular Mataró-Maresme.

La troballa, tot i que està “molt malmesa físicament”, permet explicar l’origen del nucli urbà de la ciutat, segons han assegurat des del consistori aquest dilluns. Amb el trasllat, l’Ajuntament vol assegurar-se que pot construir el Parc Circular al solar que ja s’havia adquirit. El consistori preveu que les obres estiguin enllestides el 2027, abans de finalitzar el proper mandat. El nou equipament tindrà diversos espais com un taller d’autoreparació d’objectes, una botiga de productes de segona mà o una planta de reutilització.

Les restes són d’origen romà i visigòtic i corresponen a tres fases cronològiques diferents, des de l’època romana fins al segle XIV, passant per una segona fase datada entre els segles V i VII, on s’ha trobat una àmplia necròpolis amb més de 400 tombes.
Des de la troballa, el Consistori per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme ha finançat dues intervencions arqueològiques i finalment l’Ajuntament ha elaborat una proposta per traslladar les restes, que ara ha d’aprovar la Generalitat. L’objectiu és “fer compatibles els dos projectes”, ha explicat la directora de Cultura de l’Ajuntament, Glòria Brusati. Es crearà un centre d’interpretació obert a la ciutadania per a divulgar les restes, i s’ubicarà a la zona del Bon Recés per tal de “desplaçar-les el mínim possible”, ha concretat Brusati.

Pel que fa al parc d’economia circular, el director del Consorci, Carles Salesa, ha assegurat que serà un espai “públicoprivat” absolutament viable, tot i que encara no es disposa d’un pressupost aproximat. Ha explicat que crearà 211 llocs de treball, la meitat dels quals es destinaran a persones en risc d’exclusió social, i tindrà un impacte de 52,1 milions d’euros en forma de valor afegit brut a la ciutat fins al 2025.

 

Redacció
Imatge i font: ACN Agència Catalana de Notícies

Deixa un comentari