Publicat el 18/10/2022

El president de la Generalitat, Pere Aragonés, inaugura l’obra creada per l’artista Antoni Miró

 

 

 

Des del 15 d’octubre, el qui va ser President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, té un monument al Masnou que l’homenatja.
Es tracta d’una escultura de grans dimensions del seu rostre feta per l’artista alcoià, Antoni Miró, que substitueix al monòlit que fins ara ocupava la part central dels jardins que duen el seu nom.
Coincidint amb el 82è aniversari de l’execució de Companys, l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonés, va visitar el Masnou per inaugurar-la.

Als Jardins de Lluís Companys, l’assolellat matí de dissabte, Pere Aragonés va afirmar que aquesta “magnífica escultura transmet els valors a les generacions més joves que avui s’hauran d’enfrontar, com s’hi va enfrontar el president Companys, a un feixisme que torna a treure el cap”. El cap de l’Executiu va afegir que “el tornarem a tirar enrere perquè els valors de la democràcia, la cohesió social i la defensa d’un país per tothom són molt més forts que l’extrema dreta” i va assenyalar a Companys com a “símbol de l’antifeixisme que hem de tenir present quan veiem que retornen discursos d’odi que volen fracturar la nostra societat”.

L’alcalde, Jaume Oliveras, va parlar de l’escultura com una obra que representa tots aquells valors que volem defensar avui en dia i que són necessaris: “la igualtat, la llibertat i la fraternitat”. El batlle també va recordar la dona de Companys, Carme Ballester, amb una trajectòria política rellevant i reconeguda com a víctima del nazisme per la república federal alemanya. També va incidir en “la importància de fer actes de reivindicació de la memòria històrica com aquest” com un dels compromisos que té el govern municipal.

Malauradament, l’autor de l’escultura, Antoni Miró, no va poder assistir a l’acte per motius de salut però dues persones van parlar en representació seva. Joan Maluquer, president de la Universitat Catalana d’Estiu, va parlar de l’artista, i tot seguit, Pep Cruanyes, coordinador de la Comissió de la Dignitat, sobre la memòria democràtica.

Maluquer va explicar que Miró “fa servir la seva obra com a vehicle per la denúncia de la pobresa i la injustícia, i per la defensa de la llibertat”. En aquest sentit, va lamentar que “no trobi museus per exposar-se més enllà del País Valencià i aquesta és una mancança de la capitalitat que Barcelona hauria d’exercir (…) creure en els Països Catalans vol dir construir-los i l’expressió plàstica, com d’altres formes expressives, s’hauria de consolidar en el canemàs que ens defineix com a cultura”. Traslladant les paraules de l’artista, Maluquer va agrair al Masnou la inauguració de l’escultura “d’un President que se sent seu per tot el que implica”.

Cruanyes va continuar el discurs reivindicatiu iniciat per Maluquer afegint que “si hi ha un artista que té consciència i treballa amb visió dels Països Catalans és precisament Antoni Miró”. Parafrasejant a Joan Fuster, que precisament va ser amic de l’artista, va dir “que la nostra cultura i el nostre poble reeixirà si tenim consciència de tot el país sencer”. Cruanyes va afirmar que “acollint aquest monument al Masnou li hem fet justícia per la seva vàlua i com a artista compromès amb la realitat dels Països Catalans”.

Coberta amb tela durant tot l’acte, després dels parlaments va arribar el moment de descobrir l’escultura. Va ser a càrrec de tres ballarines d’Art i Passió, que mentre dansaven al so de la peça musical de Francis Lai, Main theme, van anar retirant el vaporós teixit fins a deixar veure l’obra d’art.
La Jove Orquestra de Cambra del Masnou (JOCEM) va posar música a l’acte interpretant dues peces, el quartet “Vistes al Mar”, d’Eduard Toldrà, a l’inici, i el “Quartet número 1”, de Gaspar Cassadó, 1r moviment al final, mentre es realitzava la cloenda de l’acte amb una ofrena floral davant de l’escultura per part de les persones assistents.

A l’acte d’aquest 15 d’octubre, conduit per Montserrat Condeminas, es va recordar la figura de l’expresident des dels seus orígens al Pla d’Urgell, la seva trajectòria com a advocat laboralista, arrabassaire, la seva figura com a regidor republicà i el seu paper a l’hora de convertir la Generalitat en el Govern del país abans de ser afusellat amb col·laboració del nazisme pel regim feixista espanyol. També hi va assistir la diputada Najat Driouech, els alcaldes d’Alella i de Teià, els exalcaldes del Masnou, regidors i regidores del consistori i membres del grup de treball d’honors i distincions.

La visita institucional del President de la Generalitat al Masnou va incloure una recepció prèvia a la sala capitular de l’Ajuntament, on va conèixer als i les membres del consistori masnoví, va signar el llibre d’honors i li va ser lliurat un obsequi institucional. Abans, havia visitat el municipi veí de Teià.

 

Redacció
Imatge i font: Ajuntament del Masnou

Deixa un comentari