Masculinitat en revisió, nois en acció

Masculinitat en revisió, nois en acció.

Cinefòrum al Masnou.

Obert a tothom. El Cinefòrum consta de cinc sessions cinematogràfiques que es duran a terme el darrer divendres de cada mes (de gener a maig) i s’hi abordaran cinc temàtiques.

Masculinitats en revisio, nois en acció.

Divendres  27 de gener, programa de curtmetratges a favor d’una masculinitat lliure d’arquetips.

Una programació cinematogràfica orientada a la revisió crítica dels arquetips de la masculinitat i a l’articulació de masculinitats post patriarcals. L’activitat proposa el visionament de tres peces audiovisuals la dinamització d’un debat participatiu amb l’objectiu de contribuir 010 superació d’atributs com la competitivitat, la violència o l’homofòbia i valorar altres vivències més plàcides de la masculinitat.

• L’equip petit.
  Dani Resines, Roger Gómez, Espanya, 2011. 11′. VOC.
  L’equip petit mostra la història d’un equip de futbol que mai no ha guanyat cap partit. Bé… i que no ha marcat mai cap gol. L’Ivan, en Gerard, en Nil, en Xavier, la Ruth, l’Eduard, l’Emma, en Pol, en Haritz, en Cristian, l’Adrià, en Dídac, en Roger i en Martí somien aconseguir-ho algun dia mentrestant, fan pinya.
• Machos.
  Carlos Rufas, Espanya, 2016. 7′. VO.
  Machos és un curtmetratge d’animació experimental sobre la masculinitat tradicional. El jove protagonista passa per diferents situacions quotidianes que semblen inconnexes, però que van desvetllant les violències del model arquetípic de masculinitat.
• En la azotea.
  Damià Serra, Espanya, 2015. 11′. VO.
  És estiu, fa calor i l’Adrià i els seus amics pugen cada dia al terrat i competeixen pels binocles per mirar una veïna que pren el sol despullada en un altra casa. Una tarda, però, s’adonen que un d’ells prefereix mirar el veí que es dutxa al terrat del costat.

No som mitges taronges, som fruites senceres.

Divendres 24 de febrer, programa de curtmetratges sobre vivències de l’amor lliures d’estereotips.

Una programació cinematogràfica orientada a la reflexió sobre les relacions amoroses i el despertar sexual en l’adolescència. La sessió proposa el visionament de tres peces audiovisuals la dinamització d’un debat participatiu sobre els imaginaris de l’amor romàntic i les possibilitats de construir relacions afectives que s’allunyin dels estereotips de gènere.

• La chamade.
  Emma Séméria, França, 2020, 9′, VOSE.
  Les classes començaran aviat i Camélia, amb quinze anys, vol demanar un favor molt especial al seu millor amic, Salah: li agradaria aprendre a fer petons amb llengua abans que s’acabin les vacances d’estiu.
• Besar-te corn un hombre.
  Isaki Lacuesta, Espanya, 2016, 10′, VOC.
  Després de les seves resistències en l’escena d’una pel·lícula en què s’havien de besar, els actors Alex Monner i lgor Szpakowski reflexionen sobre construcció de l’heterosexualitat masculina a partir del primer petó.
• Almna.
  Santiago León Cuéllar, Colòmbia, 2018, 17′, VOE.
  Alma acaba d’arribar a un nou institut i Víctor, un company de classe, la convida a una festa. Però, per poder gaudir del desig cap a algú altre, Alma s’ha d’enfrontar a les inseguretats amb el seu propi cos.

Cap persona no és il·legal

Divendres 31 de març, programa de curtmetratges sobre lluites i migracions

Una programació cinematogràfica orientada a la sensibilització i reflexió sobre experiències de migració des de diferents punts de visió i contextos. L’activitat proposa el visionament de tres peces audiovisuals i la dinamització d’un debat participatiu que ens permet apropar a diferents realitats i reivindicacions protagonitzades per persones migrades.

• No Jungle!(‘No a la Jungla!).
  Carmen Menéndez, Espanya, 2016. 16′. VOSE.
  Un grup de refugiats siris sobreviuen en un campament improvisat a Calais, França. Però les autoritats locals volen que marxin cap a la Jungla, l’assentament de refugiats més gran d’Europa on les condicions de vida són molt dures. Aquest curtmetratge documental ens apropa a quotidianitat d’un grup de persones que reivindiquen l’obertura de les fronteres, alhora que mantenen l’esperança d’arribar a Anglaterra.
• Esperança.
  Cécile Rousset, Jeanne Paturle & Benjamin Serero, França, 2019. 5’. VOSE.
  Esperança té 15 anys i acaba d’arribar a França des d’Angola amb la seva mare. A l’estació de tren no saben on anar a dormir i busquen algú que les pugui ajudar. En aquest documental animat, Esperança ens explica la seva història, com és arribar a un país en què es parla una llengua nova, sense amics ni amigues, amb l’enyorança de tot allò que es queda al país d’origen.
• Organitzar lo (im)posible.
  Carme Gomila, Tonina Matamalas, Espanya, 2017. 12′. VO.
  Las Kellys, associació autònoma de cambreres d’hotel, estan lluitant per millorar les seves condicions de treball i qualitat de vida. Al llarg dels 15 minuts que tenen per netejar una habitació, les treballadores ens parlen de les cadenes de treball de cures entre dones de diferents procedències, de feminització de la precarietat laboral, de turisme, d’organització resistència.

Si en toquen una, ens toquen a totes

Divendres 28 d’abril, programa de curtmetratges sobre violències masclistes i resistències en femení

Una programació cinematogràfica orientada a la sensibilització sobre les violències masclistes. La sessió proposa el visionament de tres peces audiovisuals la dinamització d’un debat participatiu sobre les discriminacions i les violències que pateixen les noies i les dones, però també sobre les seves estratègies quotidianes de supervivència resistència.

• Carne.
  Camila Kater, Espanya / Brasil, 2019. 12’. VOSE.
  Crua, poc feta, al punt, feta i molt feta. A través de relats íntims personals, cinc dones comparteixen les seves experiències en relació amb el cos des de la infància fins a la vellesa. En aquest documental animal, es fan visibles diferents discriminacions i estereotips, però també resistències que han travessat les seves vivències.
• Cosas de chicos.
  Aldara Filgueiras, 2016, 9, VO.
  Una tarda d’estiu, tres amics conversen sobre la vida, les relacions de parella, la feina, la pressió estètica sobre els seus cossos… A poc a poc ens adonem que, tot i ser homes, parlen en primera persona d’experiències femenines. Un curtmetratge que ens presenta un món al revés, amb els homes en rols socials que acostumen a ser assignats a les dones, per fer-nos reflexionar sobre La normalització de les discriminacions de gènere.
• ¿Me vas a gritar?
  Laura Herrero, Mèxic, 2018. 11′. VOSE.
  Melissa, una noia mexicana, compagina els estudis amb una activitat considerada masculina, la lluita lliure. Al carrer, en els estudis i en l’esport, s’enfronta constantment amb l’exigència, amb l’assetjament i amb la culpa. Però Melissa és una lluitadora quan puja al ring, és ella qui contesta: ¿Me vas a gritar o qué?

El primer orgull és una revolta

Divendres 26 de maig, programa de curtmetratges sobre la diversitat afectiva i sexual.

Una programació cinematogràfica orientada a la sensibilització sobre la llibertat i la diversitat afectiva i sexual i a la revisió crítica dels mandats de gènere. L’activitat proposa el visionament de tres peces audiovisuals i la dinamització d’un debat participatiu amb la finalitat de contribuir a la reflexió sobre els reptes de la construcció identitària en les etapes vitals de la infància i l’adolescència, així com a la visibilitat d’experiències LGTBI.

• Odio il rosa (Odio il rosa).
  Margherita Ferri, Itàlia, 2017, 15′. VOSC.
  És estiu i Violante es prepara per participar en un concurs de breakdance en un càmping de platja. Amb 8 anys, té les idees clares sobre que agrada, els esports i els superherois. I també sobre allò que no li agrada, que són totes aquelles coses que s’associen a La feminitat. “Qui diu que les nenes no són fortes?”, pregunta el seu pare. Sílvia i Mauro, els seus pares, acompanyen amb respecte el creixement d’un infant disconforme amb els mandats de gènere.
• Girls & the party (‘Les noies i la festa’).
  Paloma López, Regne Unit, 2021, 5′. VOSE.
  Un grup d’amigues es prepara per anar de festa. En un lavabo massa estret, es maquillen mentre xerren. I tot que la conversa va sobre els nois que els agraden, Mercedes i Júlia es comencen a sentir atretes l’una per l’altra.
• Darío.
  Manuel Kinzer & Jorge A. Trujillo, Colòmbia/Alemanya, 2018, 15′. VOSE.
  Darío és un noi de Barraquilla (Colòmbia) a qui li agrada molt ballar però se n’ha d’amagar de la seva mare, que viu amb la por que ell sigui “un home de veritat”. Contra els seus desitjos, Darío vol participar amb el seu grup a la rua de carnaval; per realitzar el seu somni, ha de desobeir els mandats de gènere amb els quals ha estat educat.

Ho organitza: Centre de Formació de Persones Adultes del Masnou (CFPAM), amb la participació de Drac Màgic