Els Capgrossos de Mataró s’apunten la tripleta de nou

La torre de nou amb folre i manilles es resisteix als Capgrossos, però demostra el potencial de la formació de la camisa blava. La diada de Les Santes torna a lluir

Després d’un intens primer tram de temporada, la cirereta del pastís blau marí arribava per la festa major de la ciutat. Amb un castell de nou ja estrenat, el tres de nou amb folre, i amb la feina feta pel que fa al rodatge dels castells de vuit i mig, els Capgrossos de Mataró es plantaven a la plaça Santa Anna amb l’ambició d’una colla gran.
El cap de colla, Víctor Payerol, va ser clar durant l’assaig abans respecte dels objectius per a l’endemà: repetir el tres de nou, estrenar el quatre de nou amb folre i atacar un gamma extra, la torre de nou, fet que no succeïa des del 2018. Però calia anar pas a pas, i primer calia dur a bon port les dues primeres rondes.
Amb una plaça Santa Anna plena de gom a gom, i després dels tradicionals pilars de quatre caminats d’entrada a plaça, el tres de nou amb folre es va alçar sòlid, ferm, i la descarregada plàcida va donar pas a la primera estrena del dia, el quatre de nou de la segona ronda.

El quatre es va alçar més nerviós, conscient de la seva importància. Un ritme àgil va permetre que els pisos inferiors poguessin defensar la pèrdua de mides, que es va anar accentuant després de la carregada. Finalment, la descarregada va permetre als Capgrossos alliberar la pressió amb crits i càntics per haver descarregat la primera estrena del dia, un castell que no es completava des del 2019.

Però això no acabava aquí. Encara quedava el repte majúscul, la torre de nou amb folre i manilles, el regal per a tota la feina feta durant aquests primers mesos. Després de dos peus desmuntats per problemes de mides, el castell es va alçar concentrat, amb el típic vaivé de les manilles que encara no tenen prou pes a sobre. L’ambient de nervis a flor de pell i tensió es respirava a plaça, i tot plegat va provocar que la canalla no ho veiés prou clar i finalment el castell es desmuntés abans de l’entrada de l’acotxador. Un intent que va demostrar com d’abast tenien el castell els Capgrossos, però que ens recorda que tot just fa un any que hem tornat a les places castelleres i, tot i que no ho sembli, encara cal un procés d’adaptació a veure grans castells i places plenes expectants.

La colla va arrodonir l’actuació descarregant el dos de vuit amb folre, un castell còmode tenint en compte que es volia alçar un pis més. Amb regust agredolç, el pilar de sis va servir per acabar d’endolcir el pastís, un castell que també no veia la llum des del 2019 i clou una diada de Les Santes per emmarcar i encarar el que resta de temporada amb optimisme i il·lusió.

Èxit de participació
El canvi d’horari, condicionat per la convocatòria d’eleccions generals de l’estat espanyol, va resultar un dels principals èxits de la jornada. La plaça Santa Anna es va omplir de gom a gom com en les millors edicions, però a diferència del que és habitual, va mantenir al públic enganxat a l’exhibició fins als pilars de sortida. L’absència de sol a partir de la segona ronda va fer molt més atractiva una de les actuacions més importants del calendari en el tram d’estiu.
Tant les colles com el públic van agrair el canvi i ara caldrà reflexionar sobre la conveniència de mantenir aquest nou format a partir d’ara o tornar a l’horari tradicional.

Redacció
Les fotografia de Xavier Saborido.
Imatge i font: Capgrossos Mataró