Publicat el 02/05/2013
Xavier Martín (Mataró, 1967) és dissenyador d’interiors i viu la seva professió gaudint-la com el primer dia. Ara mateix, compagina el seu estudi propi amb el càrrec de director creatiu per a una multinacional amb seu a Saragossa. Té oberts projectes a diferents parts del món, i molts dels seus dissenys s’han publicat en múltiples revistes internacionals del sector. Li han atorgat diferents reconeixements, però n’hi ha un del qual n’està més orgullós: el Premi d’Interiorisme Puig i Cadafalch del 2007. Li va ser atorgat per votació popular, pel disseny d’un restaurant de la seva Mataró natal. No són moments fàcils, però Xavier Martín continua il·lusionant-se en cada disseny en què treballa.

Com va descobrir la seva passió?
Vaig començar en l’aparadorisme en diverses botigues del Maresme, on vaig descobrir la meva fascinació per crear espais mentre estudiava interiorisme. Anys després, vaig exercir de professor d’aparadorisme  a la Patronal CECOT de Terrassa. I més tard, amb el currículum dilatat d’obres per tot el territori espanyol, vaig ser professor d’aparadorisme per al gremi de botiguers de Mataró.  Educar en interiors també m’agrada, vaig ser professor de l’Institut Europeu de Disseny.


Ha treballat en molts projectes i en moltes ciutats diferents. Què és el que el motiva per viatjar i per estar en diferents llocs?
Encara que viatjo força, intento mimetitzar amb el lloc on treballo, ja sigui un espai comercial o no. El que realment em motiva és la realització de la feina, buscar nous reptes, i cada lloc és diferent.


Vostè està molt especialitzat en interiorisme comercial… Quins factors s’han de tenir en compte per dissenyar un comerç?
Cal analitzar el producte. Es pretén que un bon disseny d’interiorisme potencïi les vendes. S’han de tenir en compte molts factors, com el tractament de la façana, que ha de generar impacte visual des de la llunyania. O els aparadors, que han de fer captar l’atenció per les promocions de la botiga. Cal disseny i funcionalitat, però també hi juguen un paper important la ubicació de l’espai, la il·luminació natural que hi ha de partida, i el pressupost per invertir. Depenent de cada projecte, l’espai pot anar d’acord amb el producte que comercia o pot ser completament estèril.
 
Què suposa ser dissenyador d’interiors en el moment econòmic en el què ens trobem?
S’ha de ser més atrevit i enginyós que mai, fins i tot agosarat. Cal experimentar i trencar amb els convencionalismes i formalismes acadèmics. Ara s’estan gestant les noves tendències que canviaran el panorama del disseny, en concepte i forma. Però el més important és que qualsevol espai pugui respirar la seva pròpia personalitat i no sigui una barreja de corrents.


Imagino que tal i com està l’economia, on es mira d’estalviar per totes bandes, dissenyar botigues és tot un repte… Com ho fa per cridar l’atenció als possibles clients? 
Un espai pot ser senzill, fins i tot d’un sol color, però ha de tenir el seu bioritme, on destaquin les seves textures, amb il·luminació, amb la creació de clars i foscos, ombres… Es tracta d’arribar a l’ànima de l’espai a través dels colors i les línies. No és el mateix una línia recta que corba, no és el mateix un color blau que un de vermell… Hi ha diferents matisos amb els quals compondre una melodia. En les meves feines busco emmarcar el producte, que siguin espais treballats i estudiats. Això crida l’atenció i gràcies al boca a boca m’està entrant feina de Colòmbia, Mèxic…


Quines són les tendències actuals en el sector?
Les tendències van des d’un minimalisme orgànic-escultòric a un american vintage classic, però buscant sempre la personalització per la zona de feina i pel client en particular.


Cap on evolucionen?
Evolucionem cada cop més a ser més minimalistes i a donar solucions tècniques. Busquem una estètica més escultòrica, espais humanitzats. Mirem molt la il·luminació, les textures i sobretot, anem canviant segons la necessitat del moment. Cal ser versàtil.


Quins valors aporta un interiorista? 
Aporta solucions tècniques i estètiques per fer un espai confortable i amb personalitat, amb el caràcter propi dels clients que habitin en aquell espai. I ho aconseguim gràcies a la interpretació de les seves necessitats, tant a curt com a llarg termini.


Quin factor hi juguen els colors?
Sobretot depèn de cada projecte. Depèn de l’espai, del disseny i del que vulgui cada client. Si necessita un espai que convidi a relaxar-se o motivar-se, per exemple.


Com és el procés creatiu d’un establiment que vol canviar la imatge?
Jo personalment sempre intento buscar un canvi radical comercialment, que l’impacte visual sigui fort. En primer lloc, començo resolent les necessitats i funcionalitat de l’espai. Després, faig un esbós per treballar en tres dimensions tots el plans. I a partir d’aquí, anem reforçant els acabats i l’estètica.


Cada vegada vostè té més en compte els materials sostenibles, quins avantatges tenen?
I tant, és un estalvi energètic i econòmic per al client que busca materials renovables. Així reduïm la seva empremta a la mínima expressió. Són materials que tenen llarga vida, que no necessiten gaire manteniment i, a més a més, si al final de la vida del material no ha tingut gaire manipulació, es pot reutilitzar. Alhora, també representen un estalvi per a la societat i un bé per al planeta.


Amb els temps que corren, segurament els clients tenen un pressupost més ajustat al de fa uns anys… És difícil compaginar l’exigència d’una bona feina i bons materials amb la crisi que vivim?
Per a tot hi ha una solució. Però hem de ser conseqüents i procurar fer un projecte global. Això ens farà estalviar a curt termini, però sobretot també a llarg termini. Hem d’obrar amb seny, pensant en el resultat final, marcant prioritats, encara que executem el projecte en una o diverses fases.


Passant a les cases particulars: és compatible un espai de disseny amb un lloc per viure-hi diàriament? 
És clar que sí!! Però passa com en el cas dels comerços: s’ha d’adaptar a les necessitats i expectatives del client. No s’ha de buscar un disseny per ego propi (com a professional), ni tampoc frívol. Ha de ser un espai avançat però que cobreixi les expectatives de qui ha de viure en aquell espai, les seves necessitats, els costums, els hàbits… 
Què és el que fa acollidor un espai?
És una barreja de tot: color, textures, materials… però el més significatiu és la il·luminació. Un bon estudi  lumínic és la clau. Tant un menjador amb tot absolutament negre, com un amb tot blanc, pot ser acollidor i són dos extrems totalment oposats.


Un habitatge reflecteix  la manera de ser de les persones que hi habiten?
Sí, és com un ADN de la nostra personalitat. S’hi reflecteixen els costums, hàbits… Entenc l’interiorisme com a part d’una filosofia de viure, creativa i personal.


En els últims anys, hi ha hagut una tendència en construir pisos molt petits. Com s’han de decorar aquests espais per fer-los agradables?
Poden ser petits, però requereixen un estudi minuciós i els resultats poden ser molt satisfactoris. A vegades, s’han de tirar envans per donar la sensació d’amplitud, o jugar amb papers de ratlles o altres recursos òptics. Hi ha moltes solucions per a cada cas. Per això el paper d’un professional és tant important. Per exemple, jo em vaig trobar fent un projecte i reforma en un pis petit d’Argentona, i quan em van publicar la feina, tothom es pensava que era una casa. Hem de provocar les millors sensacions en cada cas, i per això tenim infinitat de recursos.


Ara mateix està treballant en algun projecte a la zona del Maresme? Ens pot dir en quin?
Sí, estic treballant en una masia a Sant Antoni de Vilamajor, en un complex esportiu i en una oferta d’oci i gastronomia, però no puc donar més detalls.


On podem veure els seus dissenys a la zona del Maresme?
En tinc en diversos punts, a Mataró per exemple, el disseny de l’Òptica Ximenes o del Tecnocampus. També n’hi ha a Argentona, Vilassar de Dalt, Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres, Cabrera de Mar… Hi ha restaurants, perruqueries… I fora del Maresme, entre molts altres, he dissenyat l’Styl Clinic de Barcelona o la farmàcia Cidcanda de Vigo.


En quin tipus de projecte li agradaria treballar i encara no ho ha fet?
Doncs he treballat en molts tipus de projectes. He tocat gairebé tots els pals, però el més important és que cadascun d’ells sigui un repte.

Deixa un comentari