Vins d’etiqueta

Vins d’etiqueta.

Fins ara, aquest concepte ens hauria suggerit aquells vins de reserva que, per a un consum correcte, han de seguir un procés de repòs, destapat, decantat, servei i oxigenació abans d’anar a la boca. Allò que veiem a les pel·lícules de nobles i aristòcrates asseguts a taula.

A partir d’ara, sembla que la cosa canviarà. Des del 8 de desembre del 2023, tot el vi embotellat i etiquetat per la Unió Europea hauria d’incloure informació sobre, entre d’altres, els ingredients i els valors nutricionals del vi, igual que la resta de productes de consum alimentari.

Això suposa que, a partir de la collita d’aquest 2024 de vins i productes vitivinícoles, les etiquetes hauran d’afegir algunes indicacions extres a més de les que ja hi figuraven, com ara la categoria, si pertany o no a alguna DOP (denominació d’origen protegida) o IGP (indicació geogràfica protegida), el grau alcohòlic, el volum contingut o les dades del productor o venedor.

Al marge del contingut de sucre afegit que hauran d’explicitar els vins escumosos com el nostre cava, caldrà detallar la llista d’ingredients, el valor energètic (les calories, vaja) i la possible presència de substàncies que puguin causar al·lèrgia o intolerància en el consumidor. De la mateixa manera, els productes que hagin estat sotmesos a un procés de desalcoholització hauran d’explicitar la seva durabilitat, com si es tractés d’una data límit de consum.

Però la modernitat també és present en aquests canvis. Com no podia ser d’altra manera, la normativa ja vigent diferencia entre les informacions que han de figurar obligatòriament en l’etiqueta física del vi i aquelles que, a criteri del productor o envasador, es podran incloure en un codi QR des d’on poder extreure-les. Aquesta darrera opció suposarà que haguem d’afegir al nostre mòbil la guia de vins del nostre enòleg de capçalera per poder efectuar aquesta lectura a l’enoteca o al restaurant.

Amb tota aquesta normativa, la Unió Europea ha manifestat reiteradament la intenció d’integrar el vi i els seus derivats amb la resta de productes alimentaris, sense marcar diferències pel que fa a la informació. Però la forma de fer-ho en aquest cas té, al meu entendre, dues dificultats. La primera: la preparació i voluntat del consumidor per llegir i entendre el que aquestes informacions li diuen. La segona: qui vetllarà que tot això es compleixi? Perquè la normativa passa aquest pollastre als països. I ja sabem que, encara avui, cada terra fa sa gerra. I més, si és una gerra de vi.

Francesc Murgadas/ AMIC