Publicat el 23/02/2011
INTERPRETACIÓ: Jeff Bridges, Hailee Steinfeld, Matt Damon, Josh Brolin
DIRECCIÓ: Joel i Ethan Coen
DURADA: 110 min

No és cap secret que les pel·lícules de l’oest americà ja no són el que eren. Després de la reinvenció del gènere a la dècada dels 70 amb el que es va anomenar spaghetti western, amb Sergio Leone (Por un puñado de dólares, El bueno, el feo y el malo) com a iniciador i principal creador del moviment, les pel·lis d’indis i vaquers van caure en l’oblit llevat d’un grapat de produccions de dubtosa qualitat. Clint Eastwood, que va ser la cara visible d’aquell moviment, va revifar el gènere als anys 90 amb pel·lícules memorables com El jinete pálido o Sin perdón. Tot i això, el western sembla íntimament lligat a un cert classicisme que resisteix qualsevol tipus de reformulació, com si Sergio Leone hagués donat un cop de gràcia al gènere.
Els germans Coen, conscients d’això, plantegen una alternativa: converteixen el mateix gènere en un fantasma. La desoladora atmosfera de Valor de ley està salpicada de cadàvers. La mort, que ja era un dels principals temes del western clàssic, agafa en aquesta pel·lícula una nova dimensió. L’elecció de la novel·la homònima de Charles Portis escrita el 1968 i ja portada al cinema l’any següent per Henry Hathaway, no és gratuïta. L’adaptació de Hathaway va conviure amb Grupo salvaje de Sam Peckinpah, que definia perfectament la fi del gènere, el que va remarcar el seu caràcter anacrònic.
Així doncs, tenim una pel·lícula que tracta de la mort i que a la vegada és l’esperit d’un gènere mort. Els germans Coen, per descomptat fan seu l’argument, introduint els canvis necessaris per crear el seu univers particular. Però aquesta obra no és només un exercici d’estil ni un joc de referències, és una obra amb caràcter propi que funciona perfectament sense totes aquestes reflexions.
Amb l’ajuda de Roger Deakins com a director de fotografia, amb el qual ja han treballat a pel·lícules com Fargo, El hombre que nunca estuvo allí o No es país para viejos, creen un ambient gèlid que acompanya els personatges durant tot el metratge i que defineix a la perfecció el to del viatge iniciàtic de la jove protagonista (atenció a l’actuació de la jove actriu que interpreta la noia que no arribava als 14 anys en el moment del rodatge) que entra en el món dels adults de la manera més salvatge, mirant a la mort cara a cara.
En resum, es tracta d’una de les millors obres dels germans Coen de la qual gaudiran tant els incondicionals del duet com els afeccionats als westerns i qualsevol amant del bon cinema. Una pel·lícula obscura que, sense caure en el pessimisme, ens mostra un món on la mort és tan natural com el paisatge i on els mites són cosa del passat.

Deixa un comentari