Publicat el 18/01/2006

Per gaudir d’una edat sènior plena cal contemplar aspectes vitals que donin sentit als anys i això no és possible sense la il·lusió de construir un món millor, de cercar l’impossible, la utopia, donat que el possible es fa sol. El futur, però, és més propi de la joventut i per aquest motiu una cultura sènior aposta per recuperar l’esperit d’una nova joventut, sense oblidar la realitat del sinó fos…
Avançar cap a un futur utòpic, li correspon a la joventut, que és qui en definitiva ha d’assumir la seva responsabilitat històrica. Els dos extrems del cercle intergeneracional, la joventut i els sèniors, haurien d’esdevenir una punta de llança per impulsar canvis socials en una societat força qüestionada. Els sèniors, donada la inevitabilitat de l’etapa final, més propera per qüestions d’edat, tenim poc a perdre, mentre que els joves tenen molt a guanyar en un cicle vital que augmenta la seva esperança de vida. Una cultura sènior proposa un pacte intergeneracional, en què els promotors haurien de ser els sèniors. Hauria de servir per posar sobre la taula els temes més crucials amb la finalitat de cercar solucions, tenint present que les directrius han de partir dels joves i que correspon als sèniors les tasques d’ajuda i de suport.

Obrir nous camins utòpics serveix també per solucionar moltes petites coses.

Deixa un comentari