Trompetes de la mort

Les trompetes de la mort formen part d’una família de bolets molt apreciats gastronòmicament. Són tan coneguts com els rossinyols o el camagrocs. L’aspecte exterior de tots ells té diversos trets comuns, com la forma dels seus barrets, tipus d’embut o els seus tocs prims.
En canvi, en el camp gustatiu i aromàtic, les diferències són importants. Els rossinyols, més carnosos, desprenen un gust afruitat; els camagrocs un gust suau entre la pruna i l’albercoc, i les trompetes de la mort es caracteritzen per un gust boscà i alhora tirant a dolç. El seu color negre i amb tonalitats grisenques les fa inconfusibles.
Tot i que el seu nom i aspecte no conviden a menjar-les, la seva aroma i gust treuen tots el perjudicis. A França l’anomenen la tòfona dels pobres.
Abans de cuinar-les, talleu la base de les que tinguin sorra enganxada, després renteu-les, i un cop escorregudes deixeu-les assecar esteses sobre unes estovalles. Trobareu trompetes en receptes de sopes i com a ingredient principal de salses, ja que el seu color donarà originalitat. Com a guarnició pot acompanyar tant carns com peixos.
També podeu deixar-les assecar i fer-ne pols: n’obtindreu un aromatitzant extraordinari per a guisats i rostits.
Conservació: si no les heu de cuinar aviat, guardeu-les al frigorífic tapades amb un drap humit i procurant que no s’aixafin, però procureu que aquest temps sigui curt.

Redacció La Clau