Treballar a l’estranger i exempció de l’IRPF: qui ho pot fer?
Treballar a l’estranger i exempció de l’IRPF: qui ho pot fer?
Es possible que en el decurs de la nostra vida laboral haguem d’anar a treballar a l’estranger i desplaçar-nos fora de l’Estat espanyol, encara que sigui de manera temporal durant setmanes o mesos. En aquests tipus de desplaçament temporal la llei preveu que les retribucions que s’abonin durant els dies d’estada a l’estranger estiguin exemptes de l’IRPF sempre que s’acompleixin uns condicionants. Normalment l’empresa ja ho preveu, però no sempre s’aplica i, si és així, tenim dret a una devolució. Qui el té i com fer-ho?
L’article 7 de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques preveu que els rendiments per treballs realitzats a l’estranger estiguin exempts d’IRPF, com un incentiu que s’aplica per a desplaçaments temporals en els quals la persona treballadora segueixi sent resident fiscal a l’Estat espanyol. Si l’empresa contempla aquesta exempció, ja la tindrà en compte en el moment de fer les retencions i així ho comunicarà a Hisenda per tal que es descomptin les tributacions dels imports. Però si l’empresa no ho té en compte (i són moltes les que encara no ho fan), es pot reclamar directament a Hisenda la devolució de les quantitats indegudament abonades.
Aquest exempció té un límit de 60.100 € per exercici fiscal i per tal que s’apliqui cal que s’acompleixin una sèrie de requisits. D’entrada, cal que l’activitat realitzada a l’estranger es faci o es presti «en benefici» d’una empresa o client a l’estranger, és a dir, no resident a l’Estat espanyol (encara que l’empresa a l’estranger beneficiària dels serveis sigui del mateix grup empresarial que la prestadora del servei). En segon lloc, s’estableix que allà on s’hagi prestat aquest treball s’apliqui un impost de naturalesa si no idèntica, almenys anàloga a l’IRPF, i que aquest territori no tingui la consideració de paradís fiscal.
Cal que existeixi desplaçament físic, encara que sembli obvi dir-ho, tenir la residència fiscal a l’Estat espanyol i que la feina es faci dins el contracte de treball, és a dir, que no es facturi a banda com a activitat econòmica. Cal que s’estigui aplicant el benefici fiscal de no tributar pels «excessos» (aquells imports que es cobren de més només pel fet d’estar desplaçat a l’estranger). És indiferent qui pagui el salari (si l’empresa espanyola o l’estrangera) i és compatible amb el pagament de les dietes a l’estranger. No s’inclouen, però, aquelles dietes o imports que es paguin específicament per cobrir el desplaçament si aquest és inferior a nou mesos.
Si l’empresa ja ha contemplat aquesta exempció, ho haurem vist reflectit en la declaració de renda, prèvia comunicació de l’empresa a Hisenda per les retencions a aplicar. Però si aquest no és el cas, podem reclamar els ingressos indeguts a Hisenda i demanar una devolució. Si creus que pots tenir dret a la devolució de les quantitat indegudament abonades i necessites assessorament, ens pots contactar i t’explicarem els passos que cal seguir.