Treballadors

Trobem en l’extrem més baix treballadors que desenvolupen les tasques més desagradables, les que ningú vol fer, la majoria de vegades a càrrec d’immigrants il·legals que cobren amb diner negre. En la part més alta,  treballadors del coneixement amb una alta preparació professional que donen més importància a la realització d’un treball creatiu que al fet de cobrar grans sous. Els treballadors del coneixement consideren el seu treball més com un hobby, (fer el que a un li agrada) que com una forma de guanyar-se la vida. Per ells la tradicional explotació del treball ha desaparegut i s’ha creat una nova relació laboral que s’apropa més a la clàssica d’un voluntari que ajuda una entitat sense afany de lucre, sense renunciar, però, a una bona remuneració.  
Entre aquests dos extrems existeixen moltes varietats laborals, en què s’observa una clara disminució del món industrial, els treballadors manuals, a favor de la prestació de serveis a càrrec de treballadors intel·lectualment més qualificats. Les diferències salarials cada dia que passa són més grans, amb una mitjana salarial inferior a la d’anys enrere, predominant sous molts baixos com a conseqüència de la precarietat laboral.

Avui dia les condicions de treball són diferents i psicològicament pitjors a les de pocs anys enrere i, per tant, difícils d’assumir per a molta gent gran.