Tigre blanco | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 18/02/2021

Direcció: Ramin Bahrani
Interpretació: Adarsh Gourav, Priyanka Chopra, Rajkummar Rao, Perrie Kapernaros, Abhishek Khandekar
Durada: 131 min
Gènere: drama, comèdia negra

El director iranià Ramin Bahrani estrena a Netflix Tigre blanco, pel·lícula basada en el best-seller homònim d’Aravind Adiga, guanyador del premi Brooker 2008, i que ha estat comparada amb les guardonades Slumdog Millionaire i Parásitos.

Tigre blanco explica la història de Balram Halwai (Adarsh Gourav) dins d’una societat regida per castes, on el destí d’un mateix es determina al moment de néixer, on la llibertat es paga i els drets humans es compren.

No estem parlant d’una nova distopia de l’estil de Suzanne Collins, sinó de la veritat d’una vida fictícia, emmarcada en un context real, emmarcada a l’Índia: segons les últimes dades publicades per UNICEF, el 32,7 % de la població índia es troba per sota de la línia internacional de pobresa d’un euro al dia; això es tradueix en 460 milions de persones, deu vegades més del que representa la població espanyola.

Balram pertany a la casta dels shudra, la més baixa de la piràmide social. A l’Índia les classes socials es basen en el que ells entenen com una manifestació divina, que no deixa de ser un mètode amb què els poderosos s’asseguren de mantenir l’statu quo. En el cas del nostre protagonista, tot i ser fill d’un conductor de bicitaxi se les enginya per aconseguir feina en el següent esglaó de la piràmide i trencar amb l’esquema establert.

La història s’estructura a partir d’una narració en format epistolar narrada per ell mateix mentre escriu un correu electrònic dirigit al primer ministre de la Xina. El director juga amb salts enrere i endavant que des d’un primer moment ens mostren l’evolució del personatge. El fet que entri en contacte amb l’alta societat fa que en Balram comenci a adonar-se lentament del funcionament d’aquest sistema de castes, i això ens ho descriu de manera clara amb una metàfora, la del galliner. La pel·lícula es converteix en una lectura visual del text, i la veu en off d’un Balram astut, intel·ligent, emprenedor i sense gaires escrúpols ens acompanya contrastant amb el noi llest , innocent i dòcil que se’ns mostra en pantalla.

Aquest canvi no només l’observem en Balram, sinó també amb la manera com el director enfoca la nostra mirada. La primera meitat del film remet a l’estil del reportatge, i utilitza un llenguatge documental que altera la nostra manera de rebre la informació. Això és degut al fet que Bahrani canvia la perspectiva de l’espectador en funció de què vol visibilitzar en cada escena. Per exemple, el recurs anterior s’utilitza en escenes en un entorn de pobresa, i contrastaria amb escenes d’acció fílmica; o d’altres més característiques, com les de la ciutat de Bangalore, on la càmera fa un lleuger contrapicat que situa la nostra mirada a un nivell inferior a la dels personatges.

Un altre dels seus punts forts i importants a destacar és l’actuació impecable d’Adarsh Gourav, i per descomptat les de Priyanka Chopra i Rajkummar Rao en els papers respectius de Pinky i Ashok, que s’encarreguen de conduir i suportar el pes de gran part de la història. Són els responsables de l’esquerda en l’ordre social en la qual recau el pes de cada acció del protagonista, i al mateix temps també ho són de l’error en el missatge, que s’allunya de tota moralitat.
Tigre blanco posa de manifest problemes com la falta d’escolarització, la precarietat de les zones pobres, la corrupció, les desigualtats de castes i gèneres, la hipocresia, i un llarg etcètera d’injustícies que caracteritzen el modus operandi de gran part de la humanitat al llarg dels segles. I tot això sense deixar de banda el seu humor.
Difícilment una pel·lícula pot canviar el món, però us animo a donar-li l’oportunitat de fer-ho.

 

Ariadna Lock
ariadnalock@gmail.com

Deixa un comentari