Publicat el 08/03/2017

El xató és un plat típic de la zona del Penedès i del Garraf. Es tracta d’una amanida d’escarola, bacallà, anxoves, tonyina i olives arbequines, amanida amb una salsa tipus romesco, a base de tomàquets, nyores, alls, ametlles i avellanes, oli d’oliva, vinagre i sal.

Cada zona varia una mica la salsa, motiu pel qual hi ha diferents versions. A banda de l’amanida, una bona xatonada es complementa amb tot tipus de truites: d’espinacs, patates, albergínies, carbassó…

Origen:

Una de les teories més assentades és la que situa el seu origen en el Vendrell i està estretament relacionada amb el món del vi. El cert és que es remunta fins a les festes que s’organitzaven per la zona en arribar el nou vi: es col·locava una petita aixeta a la bota amb la finalitat de tastar-lo, fet que suposava tota una festa com a resultat i colofó de la verema prèvia. Aquesta operació rebia el nom d’aixetonar la bota, terme del qual diuen que procedeix la paraula xató.

En aquest ambient festiu, que generalment era de gener a març, es preparava un àpat especial amb productes de temporada: a l’horta hi havia escaroles i tomàquets que es combinaven amb productes del mar com el bacallà, les anxoves i la tonyina.

Una altra teoria que situa l’origen a Sitges diu que es deu a un comensal il·lustre, que mentre el degustava va exclamar en francès «Ça, c’est un château!», traduït com «Això és un castell!», i que posteriorment va derivar en l’actual xató.

A Vilafranca del Penedès, el seu origen també està lligat a la paraula francesa château.

Encara que l’origen del consum del xató se situava entre l’hivern i la primavera, actualment se’n pot degustar tot l’any.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari