Publicat el 19/10/2023

Som un pensament del Creador.

 

Només aquí i ara som capaços de canviar la nostra vida i, per fer-ho, cada instant és una nova oportunitat per experimentar la llibertat interior.

Cadascun dels éssers de la creació som únics i irrepetibles. Tots som un pensament del Creador i la nostra principal comesa és ser tal com som i, des d’aquest «ser tal com som», relacionar-nos amb tot allò que ens envolta. Reconèixer i honorar aquesta singularitat en nosaltres mateixos, i reconèixer-la i honorar-la en els altres, és la clau de la comunicació profunda i d’una convivència plaent.
Només així la convivència esdevé un regal, ens permet enriquir-nos els uns als altres des de la personalitat de cadascú. Per què, doncs, repetim tan sovint aquella afirmació que «la convivència és molt difícil»?

Per cultura acostumem a identificar-nos per les formes externes i temporals: el nostre cos físic, la nostra manera de pensar, les nostres emocions, les nostres creences, la nostra cultura, la nostra herència. Aquesta percepció de nosaltres mateixos ens sol allunyar d’allò que realment som, del nostre jo veritable, de la nostra veritable essència.
Les nostres relacions no seran plaents mentre no prenguem plena consciència d’allò que som. La superficialitat ens empeny a judicar, a manipular, a intentar canviar els altres perquè siguin tal com nosaltres creiem que han de ser, o bé a esforçar-nos per ser allò que els altres esperen que siguem, a fi d’aconseguir la seva aprovació. Mentre això s’esdevé, les nostres relacions deixen de ser lliures i gratuïtes per tornar-se condicionades: t’estimo si tu m’estimes, t’accepto si tu m’acceptes. Mentre ens perdem per aquests viaranys, la nostra vida no té sentit, restem ancorats en la insatisfacció i la convivència és molt difícil, perquè requereix molt d’esforç.

Per arribar a ser ésser humans complets, per relacionar-nos amb reciprocitat, des de l’amor i la llibertat, ens cal descobrir allò que s’amaga sota les nostres capes més externes.
Dins nostre, en les profunditats del nostre ésser, comptem amb una font inexhaurible d’amor i de llibertat que constitueix el nostre veritable jo. Per descobrir-la ens cal un moviment cap endins, viscut en el moment present, que és el nostre únic moment de poder personal.

L’ahir i el demà són fantasmes de la nostra ment que no ens permeten copsar la veritat de tot el que vivim. L’avui és la veritat absoluta. Només aquí i ara som capaços de canviar la nostra vida i, per fer-ho, cada instant és una nova oportunitat.
Continuar vivint en l’engany és una opció personal. Ara bé, aquí i ara, tenim l’oportunitat d’escollir acceptar, reconèixer i honorar tot allò que som i relacionar-nos des de la nova realitat que aquest canvi ens permetrà. Fent-ho, podrem acceptar, reconèixer i honorar l’altre, en la mesura que li permetrà créixer també en amor i llibertat.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats amb anterioritat a:
www.reginaferrando.cat
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari