Societat La Flor de la Palma
La Societat La Flor de La Palma és una de les entitats més antigues de Teià: des del 1911, en què va construir la seva seu al carrer Pere Noguera, i en ella l’actual teatre, l’activitat no ha parat pràcticament mai. El teatre, i especialment el teatre amateur de producció pròpia, és la principal raó de ser d’aquesta entitat.
Enguany es faran a La Palma 4 representacions d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, una vella tradició que aquest 2015 es vol presentar renovada de la mà del seus directors Josep Botey, Francesc Elias i Dolors Badia. (D’esquerra a dreta).
A La Palma, Els Pastorets tenen gran tradició. Se sap des de quan es representen?
Francesc Elias: Que tinguem documentat amb un programa, des del 1940, però se sap que ja es feien abans i s’anunciaven en una pissarra a la façana de l’edifici.
En tots aquests anys han canviat molt Els Pastorets?
Francesc Elias: Poc. Els Pastorets és un clàssic del teatre català i pensem que s’ha de ser fidel al llibret de Folch i Torres —que és el que representem nosaltres—. Bé, sempre, sempre, no! El 1940 es va posar en escena Los Pastorcillos en Belén de Luis Suñer, i el 1944 ja els de Folch i Torres: Los Pastorcillos, naturalment en castellà per imposicions de l’època, tot i que, segons expliquen els actors més veterans, de castellà se’n va sentir ben poc de boca dels actors, cosa que els va convertir encara en més còmics.
Potser l’única modificació que s’hi ha fet ha estat en el pròleg i en algunes escenes que algun any s’han vist escurçades per reduir-ne la durada.
Des de quan els dirigeix vostè?
Francesc Elias: Jo m’hi vaig posar el 1977, ajudant en Pere Elias, el meu pare. Des de llavors fins avui els he dirigit jo mateix, sempre ajudat per un bon equip de fidels col·laboradors. En tots aquests anys, Els Pastorets s’ha convertit en una bella tradició de la qual participa la gent del poble, i això fa que mai no faltin les complicitats. Tampoc no hi falten aquest any, que m’ajuden la Dolors Badia i en Josep Botey.
Renovar-se o morir?
Dolors Badia: No! Els Pastorets no moriran mai! Almenys a Teià, on estan molt i molt arrelats. Aquest any, però, els hem volgut donar un altre aire, una renovació de vestuari i d’escenografia, que pensem que ja tocava. Com deia en Francesc, a La Palma tenim un equip de col·laboradors que ens han ajudat al llarg dels anys a fer que pervisquin, i sempre —cal remarcar-ho— de forma desinteressada.
Abans hi havia molta feinada a penjar aquells fabulosos i enyorats decorats pintats en paper, a fabricar calderes que petaven al crit de «Jesús» o a esmicolar la neu. Ara, els llums i la tecnologia ens ajuden una mica, però el treball dels artesans que fan cases, arbres i calderes a la mida del nostre teatre és del tot imprescindible. No seria una renovació completa, però, sense un vestuari nou: des de principis d’any, l’equip de cosidores de La Palma dissenya, talla i cus vestits de pastors, àngels i dimonis de totes mides. Sense ells, sense la seva col·laboració altruista, no seria possible cap renovació.
I els actors?
Josep Botey: Els actors? De la casa, que són els bons! Tant avui com fa 50 anys! A Teià tenim el gran privilegi de tenir grans aficionats al teatre que ho fan tan bé que molts cops t’adones que la línia que separa l’amateur del professional és molt fina. De sempre, Els Pastorets ha comptat amb bons actors de l’escena teianenca, i aquest any incorporem una pila de cares noves i joves, cosa que ens fa molt contents i ens referma en la idea que el teatre amateur a Teià és ben viu.
I els assajos, com es preparen?
Josep Botey: De vespres, naturalment! L’afició al teatre implica perdre hores de son, això no canvia amb els anys. Però si es fa de gust esdevé una bona vàlvula d’escapament dels problemes del dia a dia. És un plaer veure com de mica en mica, amb les coreografies, les músiques, la roba, les màscares dels dimonis i tot plegat, es va teixint un bon espectacle. Els Pastorets, com moltes obres corals, té la particularitat de tenir pocs personatges amb text, però hi ha molts actors que fan de poble i que són tan imprescindibles com els primers. La suma i l’esforç de tots plegats faran un bon espectacle, i així ho esperem.
Una bella tradició
Francesc Elias: I tant! M’agradaria pensar que mentre visquem tindrem Pastorets a Teià! I si pot ser, els de Folch i Torres, l’obra més representada en català. Justament l’any que ve farà cent anys de la seva primera representació a Catalunya, i si parlem de tradició ens agrada recuperar la funció del dia de Sant Esteve: res millor que acabar una bona sobretaula anant plegats al teatre. Convidem tots els maresmencs a venir a La Palma.
