Publicat el 28/09/2005

A Espanya degut a la dictadura la tradició sindicalista no està arrelada, només cal recordar que en el sindicat vertical obligatori franquista, s’acostumava votar al més ruc, com una mostra de la nul·la importància que mereixin aquests càrrecs. L’actual cultura individualista, afegida a l’esmentada manca de tradició sindicalista, és el principal enemic d’una classe assalariada que sense unió ha deixat de lluitar eficaçment en la defensa dels seus interessos. Aquesta realitat existent de manca d’unió no hauria de confondre a la gent gran la qual mitjançant la seva saviesa no s’hauria de deixar enredar amb plantejaments individualistes insolidaris.

És necessari, imprescindible crear una gran organització que defensi els interessos de la gent gran, mitjançant plantejaments de participació oberta, transparent i democràtica en els que totes les persones que ho desitgin hi puguin aportar la seva experiència i capacitat de gestió i de lluita. Donar vida als anys requereix il·lusió i curiositat per afrontar la vida com un joc, en el que participar ja suposa un guany, un clar augment en la qualitat de vida i també una forma pràctica de frenar el procés de decadència d’un envelliment passiu, clarament vegetatiu que renuncia a l’aventura d’intentar gaudir una vida la més plena possible.

Deixa un comentari