Sílvia Bures. Degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya

Horts urbans, jardins verticals, jardins multisensorials, jardins sostenibles… Són conceptes que anys enrere no existien. Com ha canviat la percepció dels jardins o zones verdes d’uns anys cap aquí? 

Crec que hi ha diferents coses que han convergit per crear un nou tipus de jardineria. Potser el producte existia, és a dir, hi havia horts, plantes enfiladisses a les parets… però no s’entenia de la manera conceptual com s’entén ara. En els darrers temps s’ha introduït un aspecte que no es tenia en compte fa uns anys, que és la preocupació pel medi ambient. Anys enrere, semblava que els recursos eren il·limitats. Per tant, quan es feia un jardí, no es tenia en compte si gastaria molta aigua o no. Aquest aspecte mediambiental és el que ens ha portat a veure la jardineria, o el cultiu, com a més útil. És a dir, fem horts perquè volem menjar verdures sanes i fresques, fem cobertes i parets enjardinades perquè volem estalviar energia, volem netejar l’aire i augmentar la nostra qualitat de vida.

En què t’inspires per dissenyar un jardí o una zona verda?

En la necessitat del client. Sempre. Per a mi és bàsic adaptar-me a allò que el client vol i necessita. Aquest és el gran repte, perquè moltes vegades això representa una dificultat tècnica que cal superar. D’aquesta manera hem fet jardins penjants, jardins en estructures d’acer, dintre de bosses de plàstic… Es tracta de saber què vol el client i la nostra feina és trobar-li la solució tècnica perquè les plantes es desenvolupin òptimament. Això que hem aplicat en arquitectura vegetal també s’aplica en la jardineria privada a petita escala. Cada jardí és un món! I cada persona necessita una atenció personalitzada, també en el jardí.

Recentment heu desenvolupat un sistema que elimina els nitrats i altres elements químics dels horts i jardins i que es podria adaptar fàcilment als horts escolars. En què consisteix?

Ho hem fet dins del marc d’un projecte europeu d’ecoinnovació liderat per l’IRTA. Partint del fet que quan posem adobs, ja sigui en un cultiu o en un jardí, els adobs sobrants són arrossegats amb l’aigua de drenatge i s’acumulen en el subsòl, hem desenvolupat un sistema que permet eliminar els elements químics nocius. Aquest sistema consisteix a posar un filtre de sorra sota l’hort o jardí i recollir l’aigua per portar-la cap a un aiguamoll que hem creat artificialment amb plantes aquàtiques.

Has escrit un llibre perquè no se’ns morin les plantes. Quins consells hem de seguir per aconseguir-ho? 

El més important és tenir en compte que les plantes són éssers vius, i que com a tals necessiten que se’n tingui cura. No hem de veure la planta com un objecte, sinó com un ésser que depèn de nosaltres. Les plantes requereixen bàsicament aigua, adobs, temperatura i llum. Si els donem aquestes quatre coses en la seva justa mesura no tindrem mai problemes.

Poca aigua, massa aigua… No sabem mai què els passa, a les plantes. Quins són els errors més comuns a l’hora de cuidar les plantes de casa nostra? 

Els errors, efectivament, solen venir per massa reg o per massa poc. El problema és que els símptomes de les dues coses són molt semblants. Hem d’acostumar-nos a tocar la terra amb els dits per tal de saber si està seca o humida, i si està seca hem de regar. Un altre error que sovint fem és que posem un plat sota els testos: això fa que s’hi acumuli l’aigua i es podreixin les arrels.

Per ser un bon cuidador de plantes s’ha de tenir paciència? 

Crec que sí, però per sort hi ha plantes molt sofertes que aguanten molt!

Quins beneficis proporciona tenir plantes a casa?

Molts! Sense plantes no podríem viure, perquè elles són les que fabriquen l’oxigen que nosaltres necessitem. Per altra banda, ajuden a netejar l’aire, eliminant compostos tòxics que provenen de vernissos, pintures i gasos de combustió. A més a més, les plantes ens fan més feliços! D’això hi ha mols estudis científics que relacionen el fet de tenir plantes amb el benestar i la salut.

I a la feina? És aconsellable tenir-ne?

Exactament igual que a casa. És més, de vegades passem més temps a la feina que a casa!

Sovint es diu que les plantes «viuen millor» si escolten música o fins i tot, si se’ls parla. Fins a quin punt estan fonamentades aquestes afirmacions?

Jo penso que la persona que li parla a una planta se la mira més, i si se la mira més pot veure detalls com taques a les fulles, o fulles marcides, o qualsevol símptoma que la planta necessita aigua, adob o un tractament.

Quins factors són més importants per a la planta: l’aigua, la llum, la ubicació dins la llar, posar-hi fertilitzants…?

Tots. Si no els tenim en compte tots no funcionaria, perquè una planta amb molta llum però sense aigua difícilment viurà molt de temps, o una planta que vol calor morirà si la posem fora a l’hivern.

Quines plantes recomanaries per decorar la nostra llar si som novells en el tema, o si no volem un gran esforç de manteniment? És a dir, plantes ‘resistents’. 

N’hi ha que són més fortes que d’altres. Per exemple els potos i les dracenes. Aquestes plantes,  més resistents, suporten millor que ens descuidem de regar-les i viuen relativament bé encara que tinguin poca llum. I una que tenien les nostres àvies: l’aspidistra; aquesta ho aguanta tot!

En l’altre extrem, quines plantes recomanaries si volem tenir un bon jardí, encara que ens requereixi més feina?

Aquí sí que ja depèn dels nostres gustos. Hi ha qui li agraden les flors i hi ha qui li agraden les fulles verdes, per posar un exemple dels molts que podria posar. No hi ha un estàndard de ‘bon jardí’.

Hi ha alguna planta que estigui de moda?

Les verdures! Ara mateix el que està de moda és tenir un hort urbà. Cada vegada més gent s’apunta a cultivar les seves pròpies verdures en terrasses i jardins.