Publicat el 20/01/2005

Els serveis socials preferentment serveixen per ajudar amb recursos econòmics o socials, de procedència privada o pública,  les persones més necessitades. Històricament, la provinença dels privats era religiosa, però avui dia té orígens, ja que acostuma a suplir les mancances de l’Administració incapaç de cobrir totes les necessitats existents. Els criteris privats per atorgar ajudes es basen en la beneficència o caritat, mitjançant favors graciosament dispensats. En canvi, els públics haurien d’estar basats en la justícia social i no en la dispensa de favors, o sigui en l’estricte compliment d’una normativa basada en l’objectivitat.
El que passa és que en l’Administració això no és del tot així i algunes de les persones que gestionen aquests serveis actuen com si realment fessin favors tenint poc en compte les normatives que moltes vegades o no es compleixen o no existeixen. Aquestes persones es consideren il·luminades per una gràcia divina que les guia en el moment d’escollir les persones que elles creuen, que han de ser afavorides. Per sort aquest tipus de persones no són majoritàries, encara que son elles les que donen aquesta imatge negativa. Per canviar aquesta imatge la solució més vàlida és la transparència, que la mateixa llei obliga a tenir en compte, però que, malauradament, no es compleix.

Cal que les administracions en l’atorgament de qualsevol servei social públic segueixin estrictament les normatives que les regulen amb criteris de justícia social i no de caritat.

Deixa un comentari