Publicat el 08/07/2009

Per evitar parlar de nacionalismes, considerats arcaics i reaccionaris, es podria perfectament afirmar que Catalunya és un poble, amb una identitat específica que es caracteritza per tenir una llengua pròpia, la qual cosa no exclou l’ensenyament de llengües més universals com l’anglès i l’espanyol. No és gens estrany que el nacionalisme espanyol titlli d’ignorants els habitants de Catalunya per voler parlar el català.
Avui dia la pregunta cada vegada més habitual que es pot fer un català sobre quin avantatge econòmic representa estar supeditat a Espanya, en lloc de fer-ho directament amb la UE, té una resposta contundent, cap avantatge, més aviat al contrari. Realment dins el marc de la UE, la independència no és possible la qual cosa no exclou la nostra separació d’Espanya, que no ens reporta cap benefici. S’ha d’assumir amb tota la seva plenitud el fracàs històric d’intentar integrar Catalunya a Espanya, mitjançant un federalisme inexistent i inviable o un sistema comunitari igualitari. No cal perdre el temps esgrimint un victimisme estèril i negatiu. No condueix a res afirmar contínuament que tots els mals de Catalunya són deguts a la manca de comprensió d’Espanya. Potser ha arribat el moment de la nostra separació.

Deixa un comentari