Publicat el 22/09/2004

La tradició catalana de no protestar i buscar-se la vida recorrent a la medicina privada a la llarga resulta contraproduent. Quan es parla de copagament de medicaments ens trobem davant d’un clar cas d’incompetència política que cal denunciar. Aquest tipus de copagament afectaria majoritàriament la gent gran. En aquests moments és de domini públic la condició tercermundista de la gent gran dins del context de la UE. Durant els darrers vuit anys de governs de dretes, les diferències en l’estat del benestar que ens separaven de la mitjana europea han augmentat en lloc de disminuir. Cal considerar que el suposat globus sonda sobre el copagament no afavoreix gens ni mica  l’actual Govern de la Generalitat.

La sanitat pública a Catalunya és una de les seves més importants assignatures pendents. Que la mateixa classe mèdica hagi fet palesa la denúncia de la seva millorable situació, és una clara mostra de què les coses no van bé. Els usuaris ja fa anys que ho estan fent amb denuncies,  que sobretot fan referència a les llistes d’espera i als temps de programació per donar visites, excessivament llargs. L’actual Govern de la Generalitat té la gran oportunitat de redreçar la deficient sanitat pública. Per aconseguir-ho cal modernitzar i agilitar la seva gestió. Es molt important disposar de més grans recursos econòmics, però, segurament, encara ho és més produir un gran canvi modernitzador en el seu funcionament.

Deixa un comentari