Publicat el 07/11/2007

– Antònia -pregunta la Maria- aniràs aquest dijous a la xerrada sobre creixement personal que fan al Centre Cívic?
– Doncs és possible que sí -contesta l’Antònia- si bé hi aniré més per estar amb vosaltres que per creure que pot ser-me d’utilitat.
– Però què dius Antònia? -contesta en Josep- és molt interessant i aprens moltes coses sobre el tractament de les emocions que et poden ser d’utilitat.
– Vols que et digui
Josep -replica l’Antònia- a l’edat que tinc ja t’ho saps gairebé tot i potser en saps massa. El món funciona força malament.
– Saps què et dic Antònia -diu la Maria- jo no crec que pensis realment d’aquesta manera. Si fos així voldria dir que ja comences a ser vella i has perdut la il·lusió per saber més. De veritat Antònia, tu ja et consideres vella?
– Doncs mira -contesta l’Antònia- jo una
mica vella potser sí que m’hi sento, però vella del tot encara no.
– T’adones Antònia -diu en Josep- que el fet d’aprendre coses noves sobre nosaltres mateixos ens pot servir de molta ajuda?
– Bé, si ho planteges d’aquesta manera -contesta l’Antònia- segurament t’he de donar la raó, ja que si no fos així i no cregués que poc o molt em poden ser beneficioses segurament no hi aniria. Sàpigues, però, Maria, que jo de vella, per sort, encara no en tinc res.

Deixa un comentari