Saber és fer

Aquest baix nivell té poc a veure amb la seva capacitat intel·lectual que pot ser molt alta. Es podria afirmar que el fet de no haver pogut exercir aquesta capacitat ha privat un mateix i la societat dels seus possibles beneficis socials. Existeixen casos de persones analfabetes que han après a llegir i escriure de grans i d’altres que, també de grans, han desenvolupat una capacitat intel·lectual completament insospitada. És evident que durant la dictadura la igualtat d’oportunitats per estudiar quasi bé no va existir, de manera que moltes persones capacitades no van poder fer-ho i d’altres que no ho eren ho van fer.
Amb els anys t’adones que saber i no fer equival a no saber, ja que com diu el refrany, “d’on no n’hi ha no en raja”. El fet d’haver superat una carrera universitària avui dia no és la principal característica per valorar una persona. En el món empresarial i també en el del teixit associatiu el que realment compta és la capacitat per tirar endavant projectes, activitats. Si es fan,  ets vàlid i si no, no serveixes. En aquest aspecte les persones sèniors actives que no van poder estudiar tenen un engrescador i brillant futur. Tenen, segurament, la darrera gran oportunitat de fer quelcom important en la seva vida.

Rebutjar aquesta oportunitat podria ser un clar símptoma de començar a fer-se vell, donat que la vida és lluita i no repòs.