Respiració completa | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 14/02/2019

La respiració completa, també anomenada respiració iòguica, es realitza unificant les tres respiracions: abdominal, toràcica i clavicular. Aquest exercici busca aprofitar tota la nostra capacitat pulmonar i els beneficis d’aquests tres tipus de respiració.

Es tracta d’una inspiració en tres fases, i una expulsió en tres fases.

En la primera fase, en inhalar, l’abdomen s’expandeix i el diafragma es mou cap avall, exercint pressió i donant un massatge als òrgans abdominals (respiració abdominal). En la segona fase, l’aire entra en la part mitjana i les costelles es separen (respiració costal), i finalment en la tercera fase la part alta (respiració clavicular) és la zona que recull una menor quantitat d’aire; durant la inspiració sembla que les clavícules s’enlairin. Tot això en la mateixa inspiració. I l’expulsió de l’aire es fa de manera inversa: comença buidant la part alta, seguint amb la mitjana, i finalitza en la part baixa.

És una tècnica respiratòria bàsica que treballa la plenitud pulmonar a través dels tres segments respiratoris. Tant la inspiració com l’expulsió de l’aire es fan a través de les foses nassals, amb la boca tancada, inhalant i exhalant plenament, mantenint la columna vertebral recta, el cap dret, les espatlles relaxades i utilitzant la capacitat pulmonar total. Es pot practicar estirat, assegut o dret.

Per posar en pràctica aquesta respiració, s’ha de tenir en compte la importància de les tres etapes: la inhalació, la retenció i l’exhalació. Exhalar de manera insuficient és un dels errors més comuns que es cometen en respirar. Si bé s’inhala automàticament i en general de manera superficial, l’exhalació a la qual estem habituats és encara més pobra, i aquesta és la part més important de la respiració. Com més aire ‘vell’ s’expulsi, més quantitat d’oxigen i d’energia vital entraran a l’organisme, i d’aquesta manera es tindrà més salut, energia i pau mental.

La importància del nas
Respirar pel nas garanteix que l’aire arribi als pulmons amb la tebior i humitat ideals. A més és un potent filtre: les impureses més gruixudes es dipositen en les seves parets i s’expulsen amb els esternuts. També té cèl·lules especialitzades que destrueixen els microbis. Per això convé inspirar i expirar pel nas amb la boca tancada.

La pell també col·labora en la funció respiratòria, i en ser molt permeable elimina toxines per mitjà de la respiració, però a més absorbeix oxigen i energia electromagnètica¸ i per aquest motiu és molt interessant practicar ‘banys d’aire’, durant uns minuts en una habitació ventilada o en un espai amb aire net, i millor amb molt poca roba o sense.
Redacció La Clau

Deixa un comentari