Respecte, o això ja passa de taca d’oli

Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, la democràcia és el «sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu». La participació igualitària de tots els membres de la comunitat s’expressa únicament quan hi ha eleccions, on s’escullen aquells que formaran part d’un govern, d’acord amb uns programes electorals que cada partit hagi confeccionat per al moment determinat que toca viure.

Un cop efectuades les eleccions, els membre electes tenen la obligació de complir el mandat expressat per la comunitat que els paga el sou perquè executin els acords comunitaris per un període determinat.

Fins aquí, la teoria. Ara bé, d’un temps ençà, la teoria es posa en entredit i els elegits per a una comesa determinada, a la pràctica, no accepten el resultat i intenten amb maniobres que ratllen la barroeria canviar la voluntat d’aquells que els han votat.
És una manera com una altra de no respectar un resultat i tergiversar-lo fins que s’adapti més als propis interessos, personals o de partit, que a la voluntat del poble que és sobirà. El poble aguanta molt i compleix amb la seva participació cada vegada que és requerit, expressant amb nitidesa el seu desig, malgrat que s’adoni que els polítics no estan a l’altura de les circumstàncies. Al final, però, la desconfiança fa estada en els seus cors, i pot arribar el moment, si no ha arribat ja, que el poble es tombi d’esquena als polítics.

Perquè la situació actual comença a passar de taca d’oli. Hem omplert carrers i places, hem omplert diagonals, gran vies i meridianes, hem relligat mà amb mà tot el país de punta a punta. Hem fet un referèndum d’autodeterminació, que no deixa de ser-ho perquè alguns el neguin, tenim patriotes a la presó i a l’exili i un munt de causes obertes pel sol fet d’haver plantat cara a la injustícia, un munt de garrotades a l’esquena, i seguim dempeus, mentre els elegits s’esbatussen, s’insulten i, de la forma més ridícula, gosen imaginar unes noves eleccions, a veure si el poble vota allò que ells desitgen.

S’estan acabant el crèdit i la paciència. Els polítics són lliures de fer allò que creguin convenient, sense oblidar que són servidors de tots els membres de la comunitat, que per això tenen un sou. I els membres de la comunitat són lliures, a la vista dels enganys i la poca capacitat d’adaptació a un mandat, de no anar a votar. Fins ara s’han perdut bous i esquelles per la poca capacitat de reacció. Si encara hi som a temps, posem-nos-hi amb ganes perquè, si no, anem pel pedregar.
No em dona la gana d’abandonar l’esperança encara, i confio amb tot el cor que seran capaços de bastir pactes en bé del país i del mandat que se’ls ha encomanat. Junts podem fer allò que ens proposem, separats podem tancar-nos, cadascú a casa seva, i enyorar aferrissadament allò que podia haver estat i no ha sigut.

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a: reginaferrando.simplesite.com
regina@reginaferrando.cat