Publicat el 28/05/2008

-Així va succeir, avi Pep. El meu amic em va explicar que aquesta “cacicada” va acabar essent beneficiosa per al seu poble. Va servir per posar sobre la taula, un dels grans problemes que afecten molts municipis de Catalunya, com és la precarietat de moltes residències geriàtriques, que no acompleixen del tot els requisits mínims exigibles per atendre les necessitats de la gent gran.
-Ara que dius això, Martí, recordo
haver escoltat diverses vegades que algunes d’aquestes residències no tenen les instal·lacions ni els serveis adequats per donar un tracte humà als seus residents.
-És així, avi Pep, la gent gran dependent no pot ser tractada com objectes que no tenen sentiments, són abans que res persones.
-Saps què et dic, Martí, que aquesta història pot ser molt profitosa per als sèniors. Cal començar a denunciar les condicions de precarietat que pateix molta gent gran
que per qüestions socials es veu obligada a viure en una residència.
-És evident que cal fer-ho -contesta en Martí- crec que la pregunta clau que caldria fer als nostres polítics podria ser: “ I tu, i voldries estar en aquesta residència?” La resposta fàcil que els que hi viuen són més a fora d’aquest món que a dins, demostra la deficient qualitat humana d’aquests polítics. Finalment,
però, avi Pep, ha resultat que no hi mal que per bé no vingui, i per aquest motiu és important conèixer com funcionen les residències geriàtriques, encara que sigui mitjançant una història de cacics.

Deixa un comentari