Publicat el 13/12/2006

El sistema escolar en funció de l’edat crea grups esglaonats en l’ensenyament que tenen poc a veure amb les capacitats personals d’aprenentatge. Aquestes agrupacions provoquen situacions en què alguns alumnes s’avorreixen amb un ensenyament massa fàcil i d’altres pateixen estrès per manca de capacitat d’assimilació. També genera conflictes un sistema escolar conservador que ensenya matèries que cal memoritzar sobre temes que els propis alumnes intueixen que no podran utilitzar per obsoletes, en el moment de poder-les aplicar.
L’actual societat del coneixement requereix un grau de llibertat incompatible amb sistemes d’ensenyament tutelats per professors investits d’una autoritat acadèmica massa vegades desfasada per la manca del reciclatge necessari per posar-se al dia. Si acceptem l’aprenentatge permanent com una de les millors formes per donar sentit a la vida podríem assumir que els quatres principis bàsics d’un nou sistema educatiu haurien de consistir a aprendre a aprendre, aprendre a fer, aprendre a conviure i finalment aprendre a ser.

Aquest plantejament suposa una clara aposta per un ensenyament personalitzat en què els professors es converteixin en tutors d’aules escolars que facilitin la realització pràctica de matèries lliurament escollides, la formació bàsica de les quals es produirà amb la utilització de les noves tecnologies.

Deixa un comentari