Reflexionem | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 03/12/2020

Fa pocs dies, en una entrevista a RAC1, el doctor Valentí Fuster, director des del 1994 de l’Institut de Cardiologia de l’Hospital del Mont Sinaí de Nova York, va dir, parlant de l’actual pandèmia, que ens trobàvem davant de la Tercera Guerra Mundial Bacteriològica. Aquesta afirmació, que concorda amb el desgavell que podem observar a tots els països del món en la situació sanitària que ens toca viure, contrasta brutalment amb el capteniment de molts de nosaltres, que la vivim com si res no hagués canviat.

ns preocupa, i molt, el retorn a una suposada normalitat. Tenim com a objectiu primordial fer la mateixa vida que fèiem abans de la pandèmia, com si aquesta fos la millor situació possible. Tenim com a fita principal l’ocupació de terrasses de bars i restaurants, l’assistència a concerts, cinemes i teatres, anar a ballar, viatjar sense limitacions, celebrar el dinar de Nadal amb la família al complet…, i tot això mentre altres parlen de Tercera Guerra Mundial. No us estranya, tot això?

Deixeu-me anar més enllà. El cert és que estem en una situació nova, totalment desconeguda i incerta des de molts punts de vista, i jo em pregunto: què ens vol dir la situació actual? Hi ha la possibilitat que calgui un canvi de mentalitat? Estem convençuts que la nostra manera de viure fins al mes de febrer passat és la millor manera de viure possible?

Si tenim en compte les grans diferències entre les economies mundials i, sense anar gaire lluny, les que afecten la nostra societat en concret, podríem arribar a la conclusió que tan bé no ho estàvem fent, quan en una mateixa societat convivien persones amb nivells de vida molt diferents. La salut de l’economia d’un país no es mesura per la quantitat de bars o restaurants oberts o tancats, sinó per una redistribució de la riquesa que afavoreixi els més necessitats mitjançant l’aportació d’aquells que més tenen.

No hem de passar de puntetes per la situació actual, no ens perdem en disquisicions gratuïtes i mancades de rigor. Aprofitem el daltabaix per anar a fons i forgem entre tots una societat sense diferències. Aquesta és la millor cura per a una bona salut de país. Obliguem els nostres governants a nodrir la sanitat i l’ensenyament, eines principals de prosperitat, amb els pressupostos necessaris per poder afrontar els reptes actuals.

Els moments difícils són oportunitats per assolir els canvis necessaris per redreçar les societats. Mentre ens perdem en minúcies, no tenim la visió de conjunt necessària per assolir els canvis en profunditat. Cal preocupar-se de les economies personals, sí, però no ens oblidem que les grans diferències venen de l’acumulació de riquesa en les butxaques d’uns quants, molt pocs en comparació amb la resta, a expenses de la pobresa de la gran majoria.

Aprofitem aquests temps per reflexionar i, separant el gra de la palla, posem remeis a gran escala i no ens perdem en anècdotes que solucionen escorrialles.

 

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats amb anterioritat a:
reginaferrando.simplesite.com
blocs.mesvilaweb.cat/regina-ferrando
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari