Publicat el 22/02/2017

Estic convençuda que tots els éssers humans naixem amb les mateixes potencialitats, si bé també crec que cada un de nosaltres les desenvolupa en la mesura de les seves possibilitats, d’acord amb la seva escala de valors, les seves creences, la seva cultura, la influència de l’entorn que li toca viure i la seva actitud davant la vida.

Tots i cadascun de nosaltres som en potència éssers realitzats, capaços de sentir-nos plenament confiats, de gaudir de tots els nostres actes, de gestionar correctament les nostres emocions, de deixar-nos afectar per tot allò que ens envolta, de comunicar-nos amb fluïdesa, d’intuir allò que ens convé i de relacionar-nos amb transparència amb allò que ens transcendeix.

Ara bé, perquè les nostres capacitats es puguin desenvolupar, ens cal viure amb unes determinades actituds que depenen de la nostra voluntat. Aquestes actituds, que ens convé aprendre perquè determinen la nostra evolució, podem resumir-les en quatre: relaxament, alegria, consciència i concentració (el que jo anomeno RACC).

No podem desenvolupar-nos com a persones completes amb un cos rígid i encongit. És primordial aprendre a relaxar-nos com quan érem infants. Cal aprendre a eliminar les tensions produïdes pel neguit de cada dia. I això, en la nostra societat hiperestressada, només s’aconsegueix amb la pràctica d’alguna tècnica que ens permeti anar eliminant tensions. Sense relaxament, el nostre cos resta desprotegit i vulnerable. L’absència de relaxament és, sense cap mena de dubte, una de les principals causes de malaltia.

L’alegria és l’actitud que ens permet prendre consciència dels nostre punts forts. Ens permet ser agraïts. Ens permet llevar-nos cada matí amb la il·lusió de tenir al davant una col·lecció d’oportunitats. Ens permet veure la vida no com una rutina que ens aclapara, sinó com un misteri meravellós a descobrir.

A través de la consciència constatem que cada instant és una oportunitat per créixer, i que fins i tot els moments difícils tenen un perquè, ja que amb el pas temps descobrim que són aquells que ens permeten evolucionar.

Finalment, sense concentració som incapaços de viure plenament el present, amb la ment, el cos, les emocions i els afectes sincronitzats. Així, sense distraccions, podem ser objectius amb nosaltres mateixos i amb allò que ens envolta. Sense concentració vivim disgregats, cosa que impossibilita sentir-nos satisfets.

El conreu d’aquestes actituds bàsiques és la clau del nostre progrés com a éssers humans i del conreu de relacions saludables. Fem-nos el ferm propòsit de viure la vida amb plenitud. La nostra felicitat no depèn d’allò que ens envolta, sinó del nostre estat interior. Deixem, doncs, de sentir-nos víctimes de les circumstàncies i passem a l’acció.

 

Regina Ferrando i Ferran
reginaferrando.simplesite.com
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari