Quan he de retirar el xumet?
El xumet o pipa és un gran aliat per als pares
Tal com indica el seu nom en anglès («pacifier»), calma els nens quan tenen son, quan ploren, quan s’enfaden… El podem utilitzar per a moltes coses, però ens ha de quedar clar que a partir dels dos anys s’ha de retirar de la vida del nadó.
Quin trauma, tant per al nadó com per als pares!
Però s’ha de fer, perquè si no, és aquí que el nadó començarà a presentar problemes dentals i esquelètics. Hem de recordar que les sutures de formació de l’os de la boca no estan solidificades, i és quan comencem a tenir malformacions que passen desapercebudes per a alguns pares. Tot depèn del tipus d’hàbit, la seva durada, la intensitat i la freqüència, així com de les característiques biològiques del nen. Això pot generar un tipus de maloclusió anomenada «mossegada oberta anterior», que vol dir que les dents de llet del davant deixen de contactar, produint un espai o forat anterior. Per tant no pot fer servir les dents per a la seva funció, es veu obligat a respirar per la boca perquè els llavis tampoc no poden contactar (incompetència labial) i, en casos extrems, té dificultats per parlar. Personalment, però, prefereixo que utilitzin el xumet al dit. Per què? Perquè l’hàbit de succionar-se el dit, que és més dur que el xumet i tenen més a l’abast pel fet de tenir-lo enganxat a la mà, és molt més difícil d’eliminar, i és pitjor la pressió del dit contra el paladar ajudat per la llengua que la del xumet, que és de silicona o similar. Per norma general, aquestes malformacions es corregeixen soles si s’elimina a temps l’hàbit que les produeix. Si no, haurem d’actuar amb aparells d’ortodòncia interceptiva ja de ben petits. Si deixem passar el temps, tindrem un adult amb totes les estructures òssies solidificades, amb una mossegada oberta anterior, que segons el grau de gravetat no podrem resoldre sense oferir al nostre pacient l’opció de ser intervingut amb cirurgia, amb tot el que això comporta.
Així que recordeu que la retirada del xumet o el dit no la podeu ajornar més enllà dels tres anys. Hi ha molts sistemes per deixar aquests hàbits, però el principal és el suport dels pares al nadó, el qual han d’acompanyar en aquest procés.
Si teniu dubtes, podeu demanar hora al vostre odontòleg de família per fer una visita de reconeixement al nen.
