Publicat el 23/02/2005

Quan encara no hem assolit la qualitat de vida que gaudeix la gent gran dels països europeus més avançats, el poc que tenim en temes de benestar social ens ho volen rebaixar. Podríem dir que pinten bastos quan a Catalunya, un govern que s’autoproclama d’esquerres, no para de llançar globus sonda sobre sistemes de copagament en els serveis públics. El copagament vol dir per a la gent gran que el pagament de les medecines pot deixar de ser gratuït i el mateix pot passar amb les visites al metge.
Mentre tant la majoria d’associacions de gent gran, en lloc d’organitzar-se per defensar els seus interessos, s’acontenten amb la xocolata del lloro que els hi ofereix una administració que només li preocupa la gent gran en temps d’eleccions. Criticar la classe política, però, és una sortida fàcil que no soluciona el problema. Les crítiques haurien d’anar cap a la mateixa gent gran, que és incapaç de reconèixer la seva potencial gran força de protesta. La gent gran d’avui dia no té res a veure amb la de 30 anys enrere i això s’hauria de tenir clar. S’hauria de ser conscient que la lluita reivindicativa és una forma de fer-nos respectar i no deixar-nos trepitjar. A més a més, aquesta lluita pot ser divertida i, si es fa amb sentit de l’humor, pot servir fins i tot per passar-ho bé. Una vegada més cal repetir que la lluita és vida i és la principal medecina per afrontar l’envelliment.

Quan un se sent vell no té ganes de lluitar, això ho hem de fer els que encara no ens sentim vells.

Deixa un comentari