PH de la sang i la salut
En el cos humà, és important que el nivell de PH de la sang sigui neutre. En l’escala PH, 7.0 és el valor neutre, si se situa per sobre es considera alcalí, i per sota, àcid.
La neutralitat de la sang permet que el cos dugui a terme els processos bioquímics per funcionar d’una manera normal, per mantenir la salut a tots els nivells, i retardar l’envelliment.
El cos humà és alcalí per disseny, però les seves funcions són acidificants. A la pràctica, això vol dir que el cos necessita combustible alcalí.
Què és el que provoca l’acidificació? Es produeix no només per les pròpies funcions del cos, sinó també pel desequilibri en les dietes, que habitualment són enormement acidificants. Aquest desequilibri obre la porta a malalties i patologies de tota mena. El nostre cos no pot suportar romandre en un estat àcid durant molt de temps.
L’acidificació pot produir pèrdua d’energia, irritació i sensibilitat, inflamació, enduriment dels teixits tous (fibromiàlgia, lupus, enduriment de les artèries…) i ulceracions. En els estats inicials, els símptomes no solen ser intensos i poden incloure erupcions cutànies, migranyes, al·lèrgies, sinusitis…, però a mesura que l’acidesa avança, la qüestió es complica provocant disfuncions de les glàndules tiroides, els ronyons, el fetge…
La pràctica de l’esport afavoreix un estat alcalí: ens fa respirar profundament i obtenir oxigen, i també fa que suem, mobilitza el sistema limfàtic i ens ajuda a estar i a mantenir-nos alcalins.
Les emocions poden provocar acidesa. Les negatives inclouen pensaments, sentiments, experiències, memòries conscients i inconscients, problemes de la vida quotidiana, etc. que causen «estrès», i l’estrès genera molt d’àcid en el cos.
Els aliments que alcalinitzen el cos són, bàsicament, les verdures de fulla verda (espinacs, bròquil, bledes, enciam, etc.); les patates i els moniatos; els tomàquets; el cogombre; llegums com les mongetes o els pèsols; les llavors i les fruites seques (figues, ametlles o avellanes); cereals com la quinoa, l’espelta, el mill o l’arròs integral; fruites com el plàtan, l’albercoc, el kiwi, el raïm; la llimona i la llima, malgrat que són àcids, tenen efectes alcalinitzants per a l’organisme.
Els aliments acidificants són, bàsicament, les proteïnes d’origen animal: les carns de tota mena, els ous, els làctics. El sucre en totes les seves formes i els hidrats de carboni refinats (arròs blanc, pasta, pa).
Redacció La Clau
