Publicat el 20/05/2021

La nostra és una espècie eminentment curiosa. No és que les altres no ho siguin, però no d’una manera tan manifesta. I és que tots, d’una manera o una altra, ens sentim sovint atrets per activitats que no són productives o que no ens reporten cap benefici obvi. Això, des del punt de vista evolutiu, no té gaire sentit.

Alguns psicòlegs creuen que la curiositat és un incentiu per posar en pràctica la nostra capacitat d’aprenentatge. De fet, en els nostres primers anys de vida som molt curiosos perquè tot és nou per a nosaltres.

El consens entre els experts és que la curiositat és un mitjà de recopilació d’informació. Com ja hem dit, les persones som cercadores i exploradores actives des que naixem, per tal de conèixer com funciona el món que ens envolta. Perquè la curiositat no neix només de l’interior d’un mateix, sinó que els estímuls externs també ajuden; en realitat, poden arribar a ser grans despertadors de curiositat.

Així doncs, com que ens encoratja a aprofundir i investigar, la curiositat afavoreix l’aprenentatge. A més, és una motivació intrínseca molt poderosa, ja que obeeix a una necessitat, un desig de saber més sobre allò que ens ha captivat. Quan això passa, la informació s’instal·la molt millor a la nostra ment, com va demostrar un estudi de la Universitat de Califòrnia. Gràcies a aquesta investigació es va poder saber també que la curiositat està íntimament implicada en el procés d’aprenentatge i en la memòria, i que pot fer de l’aprenentatge una experiència més gratificant.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari