Publicat el 19/05/2010

Aquest esperit de transformacions socials tenia tres columnes bàsiques consistents en la il·lusió, la cultura i l’activisme. La primera d’elles, la ferma il·lusió de creure que la construcció d’un món millor era possible. La segona, que per aconseguir-ho era necessari assolir un alt nivell de coneixements culturals i socials, sobre el funcionament real de la societat per poder-la transformar. Finalment la tercera, l’empenta necessària basada en l’esforç de l’activisme, per aconseguir mitjançant accions concretes i tangibles aquestes transformacions.
Molts dels nostres pares i avis eren persones plenament vitalistes, capaces de crear amb els seus propis esforços, ateneus populars i cooperatives que fomentaven la solidaritat i l’ajuda mútua. Tots aquests valors avui dia s’han perdut pel cofoisme i el menyspreu de la nostra capacitat de pensar que, tot i ser gratuïta, ha esdevingut massa feixuga i angoixosa en la societat actual que no pensa, sinó que simplement consumeix, renunciant al coneixement de la realitat que l’envolta i acceptant totes les mentides i enganys que li fan creure que no hi ha res a fer per canviar-la.

Deixa un comentari