Publicat el 07/06/2010

Tot i que moltes persones van considerar un error la proposta de modificació de l’Estatut, qüestió que ha resultat totalment certa, poc es podria pensar Maragall que, amb el seu intent fallit d’intentar encaixar definitivament Catalunya amb Espanya, hagi esdevingut, sense buscar-ho, el principal promotor d’una possible Catalunya independent. Cal també esmentar altres dos personatges cabdals, que amb els seus plantejaments oposats han potenciat la idea separatista. Es tracta del nacionalista espanyol Aznar i del també nacionalista, en aquest cas català, Carod-Rovira que, juntament amb Maragall, utilitzant plantejaments radicals, han demostrat que la història no es desenvolupa de forma pacífica, sinó la majoria de vegades, mitjançant conflictes, inicialment negatius i rebutjables, que poden acabar esdevenint positius i acceptables. Una vegada més es podria afirmar que no hi ha mal que per bé no vingui.

Deixa un comentari