Paraules buides

Un dels grans problemes de la nostra societat és l’esport cada vegada més comú de la xerrameca per la xerrameca.
La capacitat que tenim de parlar i pontificar sobre qualsevol tema, massa sovint sense haver contrastat si les nostres afirmacions són encertades o no.
Així, en trobem en els mitjans de comunicació una infinitat de tertúlies, on uns quants convidats discuteixen i dogmatitzen sobre el darrer estirabot etzibat per qualsevol dels personatges públics de moda, amb arguments que es fonamenten no en l’ètica ni en el sentit comú, sinó en la intenció de crear polèmica, perquè el mitjà en qüestió augmenti la seva audiència.
Les persones normals, és a dir, aquells que no som famosos no ens escapem de la crema. També solem afirmar amb rotunditat fets que no coneixem a fons, contribuint, així, a engruixir el flux de desinformació de la nostra societat.
A ningú no se li acut discutir de física quàntica, de ciències exactes o bé de química molecular, a no ser que sigui un físic, un matemàtic o bé un químic. Ara bé, sobre religió i política, tots ens hi veiem en cor. Tots discutim sobre les bondats i maldats del Projecte d’estatut de Catalunya, però molt pocs hem destinat una estona de la nostra vida a llegir-ne el contingut. Tots gosem judicar les diferents opcions religioses, sense tenir un coneixement profund de les escriptures de cada una d’elles.
També discutim i opinem del comportament dels altres sense conèixer-los i ho fem d’una manera despietada. Sempre sabem què haurien de fer o no fer els altres i massa sovint parem poca atenció en la nostra manera de viure.
Diríem, doncs, que vivim molt de cara a la galeria, actuant com a jutges i botxins de tot allò que ens envolta, sense adonar-nos que la nostra aportació al bé comú no depèn de la nostra capacitat dialectal, sinó de la nostra manera d’actuar.
A la vida és molt més important, perquè té molta més transcendència, la manera com vivim, que  no l’opinió que puguem tenir. Que els fets són molt més importants que les paraules.
Des del punt de vista del creixement personal, les discussions gratuïtes serveixen de ben poc. Sempre és millor un bon silenci que la fressa de paraules buides.

Si desitgem ser feliços, hem de voler comunicar-nos des de la certesa de les nostres afirmacions. Deixem córrer l’esport d’escampar mentides només pel fet de no tenir la boca tancada. Defugim la crítica per la crítica, el judici pel judici i parlem només quan tinguem la certesa que allò que hem de dir és veritat i, sobretot, no fa mal a ningú. Només així podrem créixer i contribuir a la millora de la nostra societat. Si volem un món millor, el millor que podem fer és procurar ser bones persones.