Publicat el 07/03/2019

INTERPRETACIÓ
Carmina Martínez, José Acosta, Natalia Reyes, Jhon Narváez, Greider Meza, José Vicente Cote, Juan Bautista Martínez
DIRECCIÓ Ciro Guerra, Cristina Gallego
DURADA 125 min
GÈNERE Drama / Suspens

No crec que l’aspecte més remarcable de Pájaros de verano sigui la reconstrucció històrica. D’acord, els inicis del narcotràfic a Colòmbia poden esdevenir un punt de partida interessant, però la pel·lícula que ens ocupa està farcida d’encerts que van molt més enllà de la seva condició informativa. En primer lloc, el simple fet d’exposar durant dues hores els costums i comportament d’una societat absolutament aliena a l’occidental ja és, per si mateix, una proposta interessant. Perquè difondre efectes de causalitat als quals no estem acostumats és una fantàstica manera de combatre aquesta homogeneïtzació global que caracteritza (entre altres coses) el capitalisme.

En segon lloc, la manera que tenen Giro Guerra i Cristina Gallego de presentar els objectius i conflictes dels personatges és brutalment respectuosa. Totes les seqüències semblen construïdes des d’una mirada que condemna la injustícia però no en jutja els responsables. Segurament és per això que tot plegat resulta així de creïble. Fins i tot certs costums molt fàcilment desacreditables són presentats amb total serenitat. D’alguna manera, els dos directors ens recorden, a través d’aquests costums, que la nostra cultura també té, encara avui dia, alguns igual de reprovables a ulls d’altres societats.

En tercer lloc, la planificació de Pájaros de verano compagina amb eficàcia un tempo tranquil amb agilitat. En realitat, de cap manera podem dir que estiguem davant d’una pel·lícula lenta: tota ella és acció rere acció. Tanmateix, els autors defugen aquesta tendència hiperactiva, tan comuna en el cinema actual, de ‘la seqüència dels mil plans’, component la majoria de les seqüències en talls oberts a partir dels quals construeixen un relat elegant, al compàs d’un tempo ferm que no s’atura.

Però el més interessant de tot plegat és el subtil discurs filosòfic que es pot intuir en la manera que tenen Guerra i Gallego de presentar els costums tribals de les famílies indígenes: tan aviat actuen com a baròmetre ètic de les decisions dels personatges (aconseguint fins i tot resoldre conflictes de dimensions considerables) com esdevenen un niu de comportaments fanàtics. Els costums d’una societat no es poden valorar de manera universal: tot depèn de l’ús que se’n faci i del context social i històric des del qual s’observin.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari