Ortodòncia interceptiva en nens
L’ortodòncia interceptiva en nens és un tractament dental que de vegades els pares dubten sobre quan convé que els seus fills la comencin.
En tots els àmbits de la salut, el més beneficiós és tractar una malaltia a temps, i en el cas de les dents suposa un procediment prou simple.
Sempre és important tractar les patologies dentàries dels nens, ja siguin càries, traumatismes, fluoritzacions, segellats de fissures, malposicions dentals i mals hàbits.
Cap als tres anys d’edat, el nen ha d’haver visitat per primera vegada una clínica dental i haver conegut el seu odontopediatre, l’odontòleg de capçalera dels nens petits.
El primera cop és molt important que el nen vagi tranquil a la visita, que els pares no li inculquin la por al dentista, o serà un nen de tracte difícil i li quedarà un regust que el convertirà en un adult amb possibles fòbies.
És fonamental que a aquesta edat hagi deixat enrere el xumet i l’hàbit del dit.
En aquesta primera presa de contacte, l’odontòleg farà una ullada general per si pogués tenir caries o mala higiene oral.
La següent visita important, si abans no ha calgut fer cap tipus de tractament, és cap als sis anys, quan comença a erupcionar el primer molar definitiu: s’ha de valorar l’erupció i la col·locació de la dent, fer un control de mals hàbits i assegurar-se que el desenvolupament del nen es correcte; es poden recomanar revisions periòdiques per realitzar un seguiment de l’evolució. Si es detecta una maloclusió, es començarà a planificar un tractament d’ortodòncia interceptiva per controlar i corregir la patologia.
Cap als vuit anys, el nen ha de tenir en boca els primers molars definitius i les vuit dents anteriors erupcionades; és aquí quan es valorarà si necessita alguna mena de tractament d’ortodòncia interceptiva i si continua tenint mals hàbits, si no s’ha pautat abans.
L’ortodòncia interceptiva és un tractament que busca prevenir i corregir una malposició dentària, anomalies dentofacials i trastorns maxil·lofacials. L’objectiu és guiar el creixement o corregir el desenvolupament de les estructures òssies: mandíbula i maxil·lar.
Generalment, aquest tractament es pot començar entre els sis i els onze anys, per això als vuit anys és un moment ideal. Utilitzem aquesta franja d’edat perquè és aquí quan els ossos de la boca encara estan formant-se i són modelables.
Aprofitem l’etapa de creixement del nen per intentar minimitzar aquell problema dental o esquelètic, de manera que més endavant el tractament d’ortodòncia resulti mes fàcil.
Així, es millora la salut, la funcionalitat, l’estètica dental i l’aparença facial.
A més, evitem problemes en l’edat adulta. Per això aquest tractament d’ortodòncia s’encarrega de corregir la mossegada quan el nen es troba en etapa de creixement.
Moltes vegades els pares pensen que ja li posaran ortodòncia al nen quan sigui gran, però hem d’entendre que moltes malposicions dentals són d’origen esquelètic, que el fet de no haver-les tractat durant la infància comporta tractaments més costosos i menys predictibles i que de vegades, si no s’intervenen quirúrgicament, no podrem aconseguir el resultat esperat.
L’ortodòncia interceptiva engloba una gamma molt àmplia d’aparells dentals, cada un encaminat a corregir una maloclusió en concret. Per això és indispensable realitzar un diagnòstic a fi de determinar quin aparell és el més indicat.
El tractament pot durar entre sis i divuit mesos, en funció de la patologia a tractar.