Orígens i curiositats del tortell de Reis | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 09/01/2020

Un dels costums gastronòmics nadalencs més tradicionals de les llars catalanes té lloc cada 6 de gener quan, a l’hora de les postres, es consumeix el tortell de Reis. Aquest dolç en forma d’anella, fet de brioix i farcit de massapà, està decorat amb fruita confitada i conté dues sorpreses a l’interior: una figureta de rei i una fava, que penalitza qui la troba amb el cost del tortell. A la resta d’Espanya se’l coneix com a roscón de Reyes i, igual que a Catalunya, es menja exclusivament el dia de Reis. Però la tradició va més enllà, ja que a França trobem dues tradicions diferents de tortell amb sorpresa per al dia de Reis: el gâteau des rois, a la zona nord de país, i la galette des rois, al sud. També trobem el bolo-rei a Portugal, la vasilopita a Grècia, i la rosca de Epifanía a Mèxic.

Malgrat la relació que té amb la litúrgia cristiana, els orígens del tortell de Reis semblen provenir d’antics ritus pagans. Segons els experts, un dolç molt similar ja es preparava fa milers d’anys a Roma, tot i que no amb la mateixa forma i ingredients, amb l’objectiu de celebrar la festivitat de les saturnals, que tenia lloc a mitjan desembre. Després de finalitzar els treballs del camp, els romans homenatjaven el déu Saturn, protector de l’agricultura i les collites, i elaboraven unes coques redones, fetes amb carabassa, mel, figues i dàtils, que es repartien entre els esclaus i els plebeus.
Ja dins de la tradició cristiana catòlica, el costum del tortell es va assentar durant l’edat mitjana a França i a Espanya. I encara que els ingredients van canviar, el que sí que es va mantenir va ser el costum d’introduir dins del dolç una fava, que per als romans era un signe de prosperitat i abundància. El costumari català de Joan Amades explica que, atès que no tothom podia anar a l’adoració, ficaven una fava seca en el tortell de Reis i qui la trobava era nomenat rei; qualificat com el «rei de la fava», era qui anava a l’església en representació de la família i adorava Jesús. Durant l’àpat, cada vegada que aquest escollit bevia els companys de taula s’havien d’aixecar i cridar: «El rei beu, el rei beu».

Actualment, en canvi, la tradició mana que aquell qui troba la fava ha de pagar el tortell de l’any vinent, i és qui troba la figureta del rei qui llueix la corona daurada de cartró que decora el centre del dolç. Aquest element és, per cert, una contribució recent, ja que, segons explica el pastisser Christian Escribà al seu llibre El arte de convertir la pastelería en ilusión (RBA), va ser el seu pare, Antoni Escribà, qui va introduir a Catalunya la corona de cartolina a l’interior del tortell, l ‘any 1957, després d’haver-la vista a França en els gâteaux de rois.

Redacció La Clau

Deixa un comentari