Publicat el 08/02/2007

La nostra imatge externa, el nostre comportament, les nostres reaccions, la nostra mirada, la nostra parla…, en definitiva, tot allò que mostrem a l’exterior, és un reflex fidedigne del nostre estat interior.
Si el nostre interior llisca amb fluïdesa, sense traves, si la nostra essència és dúctil i flexible, tota la nostra projecció externa és senzilla, sincera, sense foscor.
Si, en canvi, interiorment estem plens de grumolls, conseqüència dels nostres aferraments al passat, de sentiments de culpa, de ressentiments i nostàlgies, la nostra projecció externa restarà emmascarada. És a dir, no mostrarem als altres la nostra essència veritable, perquè el nostre estat interior ens obligarà a disfressar el nostre comportament, justament per no mostrar la nostra foscor a aquells que ens envolten. Això els impedirà conèixer-nos i, alhora, farà la nostra vida complicada i plena d’insatisfacció.
Per tant, hem de fer tot allò que estigui al nostre abast, per aconseguir un estat intern sense nusos, sense entrebancs, sense tot allò que ens fa perdre la innocència de percebre’ns com a éssers nous a cada instant de la nostra vida.
Si estem convençuts que les coses no canvien, que nosaltres som els mateixos, que no tenim remei; si no donem als altres la possibilitat de canvi, ens condemnem i condemnem els que ens envolten a no créixer.
I aquesta vida és un camí de creixement. Des que som concebuts fins a la mort, canviem constantment, cosa que sabem fer evident quan ens mirem al mirall. Però si bé els canvis físics, mirats amb perspectiva, ens evidencien un canvi clar, sovint, no som capaços de percebre el canvis subtils que es produeixen constantment, tant en nosaltres com en tot allò que ens envolta.
No oblidem que el nostre moment de poder és el present. No té cap importància allò que haguem fet fins ara. No ens hem de maltractar per la col·lecció d’errors que haguem pogut cometre en el passat, que si per alguna cosa serveixen és per no tornar a cometre’ls. Hem d’estar convençuts que ara podem fer que el rumb de la nostra vida vagi en la direcció correcta, que la nostra nau s’encamini al port que nosaltres desitgem. I cada instant, és un nou ara que se’ns posa al davant oferint-nos, amable, la possibilitat de ser millors, d’aconseguir fer realitat els nostres somnis, de fer-nos retornar al camí de la felicitat que, a conseqüència d’alguna decisió equivocada, haguem pogut perdre.
I cada dia tenim una infinitat d’ares que esperen ser aprofitats, que se’ns ofereixen de forma incondicional per permetre’ns créixer en consciència i saviesa i, alhora, ens capaciten perquè puguem ser un estímul, que, lluny d’aturar el creixement d’aquells que ens envolten, els faciliti, també, el propi creixement. L’amor és aquest servei a nosaltres mateixos i als altres que fa que tothom hi guanyi.

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats amb anterioritat al web:
reginaferrando.simplesite.com regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari