«Nova normalitat» o simplement normalitat?
Darrerament, no deixem d’escoltar per tot arreu que estem vivint en una «nova normalitat». Però… som conscients del que implica aquesta nova normalitat en el nostre dia a dia?
Les residències són un dels espais de vida on més hem hagut d’adaptar-nos per poder donar cabuda a tots els canvis que hi ha hagut durant aquests mesos.
Per tots és conegut que vivim sectoritzats, en petites unitats de convivència estables, i que treballem amb equips de protecció que fins ara no formaven part de la nostra realitat. Tot això en un entorn legal en el qual les normatives canvien constantment per adaptar-se a l’evolució de la pandèmia.
Això no obstant, si preguntem a les persones residents quins canvis els està costant més acceptar, no et parlen de cap dels esmentats anteriorment, als quals s’han habituat amb total normalitat. Pràcticament la totalitat dels residents que ho poden verbalitzar destaquen la pèrdua de la quotidianitat. Els familiars ja no circulen lliurement per la casa, s’ha perdut l’espontaneïtat del moment i troben a faltar estones tan significatives com poder compartir una xerrada davant la televisió amb els seus fills, omplir de petons els seus nets, o veure els somriures, ara amagats sota la mascareta… Situacions tan naturals, que mai no ens hauríem imaginat que deixarien de formar part, si més no temporalment, del nostre dia a dia.
En aquest moment d’incertesa, el que sí sabem és que la nova normalitat, avui en dia, ha de perdre el seu adjectiu per convertir-se simplement en normalitat, intentant aprofitar al màxim els recursos per al benestar de les persones residents. Les noves tecnologies ens estan ajudant a donar una nova visió a aquesta quotidianitat. Les pantalles ens permeten mantenir els vincles amb la família i la comunitat, i també seguir amb els projectes intergeneracionals i les col·laboracions amb altres entitats de la ciutat, que tant de valor aporten a les vides de les persones residents.
En aquest sentit, s’obre un univers que presenta moltes oportunitats per a la inclusió digital de les persones grans a la societat i que està servint per establir llaços amb les noves generacions.
Mónica Pérez, psicòloga.
Marta Plantada, educadora social
