Noms de nadó per a pares indecisos

Diu el refranyer que de Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases. Avui potser en lloc de Joans i Joseps caldria dir Marcs, Nils, Biels, Martines, Júlies o Paules. I és que això del nom al cap i a la fi és una moda; ho és ara i ho era ja a l’edat mitjana, en què es posaven els noms dels reis, comptes, prínceps o princeses.

De vegades es tria el nom d’un dels avis o àvies del nadó o d’algun un altre familiar. Un altre factor que influeix és la tradició local: el patró d’una població ajuda que aquell nom tingui més pes.

Noms que fins fa quatre dècades eren dels més posats, estan tornant a poc a poc: Andreu, Esteve, Marcel i els germànics d’origen visigòtic com Gerard, Arnau, Guillem, Guiu, Bernat…

Els que s’han deixat de posar són els compostos: Joan Enric, Miquel Àngel o Josep Lluís, en nens, i en nenes els vinculats a la Mare de Déu, com Maria dels Dolors, Maria del Pilar, Maria Teresa, Maria Immaculada…

Aquestes són les tendències: mediàtics, curts, laics…

Per a nens:
Aitor; Àlex; Biel; Eric; Jan; Joel; Hugo; Ivan; Leo; Lucas; Marc; Martí; Nil; Pol; Pau…

Per a nenes:
Aina; Alba; Arlet; Carla; Clara; Clàudia; Cloe; Emma; Judit; Júlia; Laia; Lara; Laura; Martina; Paula; Zoé…

En qualsevol cas, avui podem posar aquell nom que més ens agradi per al nostre fill o filla; la normativa accepta, per exemple, hipocorístics com: Lola, Quim, Cesc, Fina, Txell,
Toni o Pep.

Redacció La Clau