No és un problema

No ocupen temps en els mitjans de comunicació, no es veuen i el que és més important no se’ls escolta. Aquesta situació justifica l’afirmació que no hi ha cap problema. L’atenció a la gent gran dependent o discapacitada no és un problema, ni genera alarma ni preocupació social, però si crea la paradoxa que la gent gran vàlida sigui la menys interessada a protestar amb reivindicacions socials que podrien servir per millorar la qualitat de vida en una situació de possible dependència que tenen més a prop que ningú. Mentrestant, les caixes, bancs, empreses privades de serveis sociosanitaris (residències geriàtriques, centres de dia, serveis d’atenció domiciliària) estan creant el gran negoci del segle XXI, el dels vells, la gent gran dependent.
Aquest negoci es finança amb el copagament dels serveis pels propis usuaris, les hipoteques inverses (haver de vendre el pis o la casa), i amb la demagògia d’una classe política que justifica les llargues llistes d’espera al·legant manca dels recursos econòmics necessaris. Si el problema és l’absència del problema, cal crear-lo denunciant que es pretén excloure la gent gran de l’estat del benestar.

Cal denunciar que si estàvem a la cua d’Europa en l’estat del benestar, anem a pitjor, passarem a ser un país tercermundista o neoliberal ianqui amb grans diferències entre pobres i rics.