Publicat el 20/04/2011

INTERPRETACIÓ: Benoît Poelvoorde, Dany Boon, Chrsitel Pedrinelli, Karin Viard, Julie Bernard
DIRECCIÓ: Dany Boon
DURADA: 108 min

Després de l’èxit aconseguit amb Bienvenidos al Norte, de la qual s’ha fet fins i tot un remake italià, Dany Boon torna amb una altra comèdia lleugera amb la identitat i els prejudicis com a teló de fons. L’acció se situa a la frontera entre Bèlgica i França a l’època de l’obertura de fronteres a la Comunitat Europea. Els protagonistes, dos policies d’aduanes un francès i l’altre Belga, hauran de deixar de banda la seva rivalitat per adaptar-se a la nova situació.
Amb aquesta pel·lícula Dany Boon es confirma com a perfecte successor de Luis de Funes. L’humor popular domina el film, amb acudits simples sense caure, quasi mai, en la grolleria. La trama romàntica està ben portada i no resulta gaire melosa, encara que es podria haver explotat una mica més. El ritme, però, no és la principal virtut de la pel·lícula. L’acció es veu alentida en els moments que se centra en els traficants i la resolució resulta massa predictible.
Els actors no sobresurten, però resulten bastant creïbles encara que en algun moment s’excedeixin en la sobreactuació. Tenint en compte el tipus de comèdia que es tracta tampoc no és que sigui gaire important, però trobo a faltar algun moment més introspectiu en alguns dels personatges.
La comèdia europea està clarament de cap a caiguda i l’americana plagada de clixés francament avorrits. L’alta comèdia sofisticada tan plena d’obres mestres del cinema clàssic americà (encara que la gran majoria dels directors fossin europeus) sembla que no tornarà. Exceptuant el fenomen anomenat “nova comèdia americana” amb Judd Apatow com a principal autor, la resta d’obres resulten mediocres o directament infumables. A Europa sembla que només funcioni l’humor popular i ni tan sols es pot dir que hi hagi un corrent, ates a la poca quantitat de produccions anuals.
En definitiva, es tracta d’una pel·lícula entretinguda, que no sobresurt en cap aspecte, però es deixa veure. Per passar la tarda amb un bon grapat de crispetes i desconnectar el cervell, però totalment prescindible, s’oblida tan bon punt se surt de la sala. És una llàstima que ningú a Europa no s’atreveixi amb comèdies més sofisticades.

Deixa un comentari