Mulan | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 24/09/2020

Direcció: Niki Caro
Interpretació: Liu Yifei, Donnie Yen, Gong Li, Jet Li, Rosalind Chao, Tzi Ma
Durada: 155 min
Gènere: acció, cine bèl·lic, remake

Atenció: aquesta pel·lícula no és apta per a persones nostàlgiques que esperen trobar-se amb un producte fidel a la seva predecessora.
Avui parlarem de 花木蘭 (Hua Mulan), una jove que, com diu l’antic poema del segle VI (occidentalment parlant), basat probablement en fets històrics, va lluitar amb l’exèrcit xinés amagant la seva veritable identitat, fent-se passar per un home, per tal de lliurar el seu pare d’una mort segura en la batalla.

La majoria coneixem la versió animada que Disney va produir l’any 1998. Ara, vint-i-dos anys després, la productora ens presenta una nova visió dels fets, un remake en imatge real que, tot i estar pensat per a les sales de cinema, acaba d’estrenar-se a la nova plataforma Disney+ (cosa que, de fet, ens ha beneficiat a tots).

Niki Caro ens presenta una Mulan de cabells llargs que té un fort domini del 氣 (txi). El txi és un principi bàsic que en el taitxí s’utilitza per optimitzar el flux d’energia al cos. Absolutament tot en el món té txi, però dominar-lo és un altre tema. En el cas de la nostra protagonista, aquesta habilitat sembla ser innata, així que simplement trobem una Mulan que reprimeix el seu… poder (aquest flux d’energia o txi).

La definició que Caro fa de Mulan és la d’una persona que es desprèn d’una màscara i deixa que el món vegi la seva veritat. Fins aquí podríem dir que encaixa en l’imaginari col·lectiu, excepte per un petit detall: manca l’esperit de superació. Aquesta característica, que considero d’igual importància que l’anterior, queda devorada per un personatge amb un poder innat que només evoluciona dins de la seva pròpia mentida, ja que l’habilitat la porta de sèrie.

La crítica la considera una pel·lícula feminista pel fet de no aprofitar per colar un moment romàntic quan hi havia ocasió. Senyores, senyors i públic variat, no estem aquí per definir «feminisme», però si ens posem primmirats podria fer una llista d’elements pels quals no se la pot qualificar com a tal. O potser algú em pot explicar per què una soldat ha de lluitar sense armadura i sense recollir-se el cabell? (Més que una crítica de la pel·lícula, faig crítica de la crítica.)

Ara que… si hem de fer menció dels veritables errors d’aquest film, potser millor que ens centrem en les figures del «guardià», el «grill» i l’«àliga».
Comencem per un concepte que no ens han sabut relacionar amb res: un fènix que es passeja quatre o cinc vegades per la pantalla, i la funció del qual és nul·la. També tenim un noi que es fa dir Grill i diu que té sort. Un personatge pla, que podria haver fet gràcia si l’haguessin sabut treballar. Ah! I el detonant…, la bruixa: element totalment innecessari i mancat de tot sentit que arribats a cert punt només contribueix a forçar una situació totalment desencertada fílmicament. Tot està molt mastegat.
Dedicaré unes línies a dir que Mulan, si més no, és entretinguda. Sí, perquè també té el seu punt fort, que resulta força recurrent: les escenes de lluita a l’estil oriental. Si després de veure Mulan no t’entren ganes de fer taitxí és perquè t’has adormit a mitja pel·li.

En definitiva, una pel·lícula que sembla el primer esborrany d’un guió que pretenia ser una truita i ha acabat sent un ou ferrat.

 

Ariadna Lock
ariadnalock@gmail.com

Deixa un comentari