Publicat el 29/06/2011

Els indignats està fent paleses algunes de les contradiccions del poble de Catalunya. És possible manifestar-se massivament el juliol del 2010, a favor de la independència, i només onze mesos després, el juny del 2011, oblidar-se’n completament, quan en aquests moments s’està convertint en una qüestió de supervivència, possible i viable? La bona fe dels joves indignats, que es consideren ciutadans d’un món, en què cal suprimir totes les seves injustícies, demostra un alt grau d’ingenuïtat i candidesa que fa somriure, però a la vegada vergonya, per haver-los educat en la fal·làcia d’una societat idíl·lica, en què sense lluita i esforç, era possible construir un món més just, on viurien millor que els seus pares.
El mateix Hessel manifesta que cal defensar globalment, com a ciutadans del món, un món més just i savi, però actuant per aconseguir-ho, en el món local. Canviar l’actual dependència de Catalunya a Espanya, per una altra més efectiva i autònoma a la UE, utilitzant com a model el d’Islàndia, degudament adequat al nostre entorn, formulant una nova constitució, suposaria un projecte concret, més o menys defensat pel mateix president de la Generalitat, partidari del dret a decidir. Caldria deixar de fer volar coloms i començar a aterrar, redactant una constitució moderna, vàlida per solucionar els grans reptes d’una societat del segle XXI i sinó, què cal fer quan la superació del reconegut espoli econòmic de Catalunya, podria suposar la solució definitiva de la nostra malmesa economia?

Deixa un comentari