Mercè Martínez, nova presidenta del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 16/07/2020

La nova presidenta del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, a Vilassar de Mar, Mercè Martínez (23/8/1966), és actualment cap d’administració de Florinova Flors de Qualitat SL, una empresa productora de planta especialitzada en el cultiu d’Anthurium. Abans, durant 20 anys, va ser administradora d’una societat dedicada a la comercialització majorista de flor tallada i d’una empresa de complements de floristeria, flor seca i decoració. Parlem amb ella dels reptes i projectes que es plantegen per a aquesta nova etapa del Mercat, tot un referent dins el sector.

En 37 anys d’història, és la primera presidenta del Mercat, en la junta que més dones té des de la creació de l’ens. Què suposa per a vostè aquest repte?
El repte que tenim al davant és refermar el Mercat de Flor i Planta com a buc insígnia del sector ornamental a Catalunya. És un repte compartit amb tot l’equip que formem la Junta Rectora i el conjunt de socis de l’entitat. Tots plegats, productors, majoristes, comercials…, anem en aquesta direcció per tornar a fer lluir el Mercat. El fet de ser dona, i que ara hi hagi més companyes dones implicades en la gestió del Mercat, certifica que el nostre paper en el sector s’està igualant al dels nostres companys i que ens sentim igual de vàlides per a assolir uns objectius comuns.

La pandèmia del coronavirus ha suposat un impacte molt dur per al teixit econòmic, i per al sector de la flor i la planta especialment. Quin balanç n’han fet?
El nostre sector fa anys que resisteix a diferents embats: la pressió urbanística, el decret de sequera, la crisi econòmica, el temporal Glòria i ara la covid-19. Només aquest últim ja suposa pèrdues estimades per valor de 70 M€, i és que el bloqueig tant dels mercats nacionals com internacionals en la campanya més forta de l’any per al nostre sector ens ha portat a haver de destruir una part important de la producció primaveral i, per tant, a perdre una quantitat força significativa de la inversió anual de molts viveristes i floricultors. Aquesta crisi es pot traduir en una pèrdua de llocs de treball i una amenaça a la supervivència de moltes petites empreses. Ara ha estat un cop dur, però el balanç real el farem d’aquí a uns mesos, quan veurem el conjunt de conseqüències que ha comportat la pandèmia.

En la venda de roses, per exemple, l’impacte també és molt evident… Com n’han sortit de tocats els productors, venedors…?
Sant Jordi és una diada importantíssima per als majoristes de flor tallada: penseu que en situació normal a Catalunya es comercialitzen uns 7 milions de roses. I a més també en estat d’alarma hi va haver el dia de la mare. La covid-19 no va permetre celebrar aquestes dues festivitats i això ha suposat un greu perjudici per al sector de la flor i dels complements de floristeria, i també per a molts productors de planta. En alguns casos s’ha perdut més de la meitat dels ingressos d’un any.

Durant el pitjor de la crisi sanitària, tenim la imatge d’haver de tirar flors i plantes perquè no es van considerar productes de primera necessitat. Aquí es va cometre una greu errada…
Totalment. Aquesta és una lluita que tenim amb l’Administració pública del nostre país i que forma part del repte que assumim. S’ha de posar en relleu el sector de la flor i planta ornamental. A Alemanya, Holanda i altres països europeus es va permetre seguir comercialitzant flor i planta, perquè es considera que són productes que beneficien l’estat físic i emocional de la ciutadania. És a dir, productes imprescindibles en una situació com la provocada per la covid-19.

Com afronten la recuperació del sector?
La recuperació s’ha d’afrontar des de tots els estaments que formem part del sector: cal un treball sincer i braç a braç, des dels viveristes i productors, fins als floristes, jardiners i centres de jardineria, passant és clar per comercialitzadores, majoristes i el Mercat. I òbviament caldrà que l’Administració pública s’hi impliqui. Representem un sector agrícola ampli i molt arrelat a Catalunya, i caldrà que treballem tots plegats; primer, fent una valoració del que ha passat, analitzant la gestió que se n’ha fet, i a partir d’aquí buscarem els mecanismes per tornar a impulsar el sector.

Quins suports caldran de l’àmbit públic?
Tots els possibles. És imprescindible un suport econòmic que demostri que des de l’Administració s’aposta per la supervivència i l’impuls del sector, amb ajuts directes i a fons perdut, com es fa a Holanda i altres països i comunitats. I també és necessari un treball de promoció i estímul del consum dels nostres productes.

I el consumidor, com pot col·laborar per impulsar el món de la flor i la planta?
El seu paper és clar: cal que el consumidor final sigui conscient que flors i plantes només aporten coses bones: purifiquen l’aire, afavoreixen el medi ambient, redueixen l’estrès i, com ja he dit, aporten un gran benefici tant a la salut física com l’emocional. Ja amb la covid-19 s’han fet estudis per demostrar que qui s’ha confinat amb plantes i flors a prop, o en llocs amb més verd urbà, ha gestionat millor les seves emocions. Així doncs, cal que la ciutadania inverteixi a envoltar-se de plantes.

Quin és el paper del Mercat per dinamitzar el sector en l’àmbit català?
El Mercat som el principal centre distribuïdor de flor i planta al nostre país. Som un mercat en origen, i aquesta és la base sobre la qual se sustenta la nostra raó de ser. Donem sortida al client nacional d’una part important de la producció dels floricultors i horticultors catalans mitjançant la venda directa, i ens ubiquem al centre del clúster des d’on moltes empreses comercials exporten flor i planta catalana a diversos països europeus.

I més enllà de les fronteres catalanes, com contribueixen a promoure el sector?
El Mercat ha estat, des de la seva fundació, un referent del seu sector al sud d’Europa. A més, com a entitat, mirem de ser presents i participar en fires i convencions estratègiques a França i Alemanya, sobretot, però també hem estat a Itàlia i Portugal. I a més, al llarg de la nostra història hem anat sempre mantenint contacte amb organitzacions europees del sector.

El consum d’hiperproximitat, de productes de la terra i de quilòmetre zero, és una de les claus que més cal treballar en aquests moments?
És evident que el primer que hem de tenir en compte és el consumidor local i la seva demanda de productes de proximitat, fets al nostre país. I més ara que, amb la covid-19 i les restriccions i mesures comercials que s’apliquen, els mercats de proximitat guanyen protagonisme. Però això és quelcom que nosaltres hem tingut present sempre, i és que ja he comentat que som un mercat en origen i que la nostra principal activitat comercial és la venda directa. La nostra base social la formen en gran part molts productors –tant de flor com de planta– i un percentatge elevat del producte que surt del Mercat és de km 0.
Així mateix, fa ja tres anys vam crear una marca pròpia per identificar específicament aquestes flors i plantes catalanes que elaboren els nostres socis: Cultiu d’Aquí. És una marca que anem implementant a poc a poc –ara compta amb 25 adherits– i que vol ser també un segell de qualitat.

En un món cada cop més virtual, quina és la raó de ser de les flors i les plantes en les nostres vides?
Enfocat així, és evident que humanitzar-lo! Flors i plantes són pura sensibilitat: olor, frescor, presència, caliu, puresa… VIDA REAL! Tot això no ho trobem al món virtual. Res no és comparable a les emocions que desperta en moltes persones el fet de tenir cura d’unes plantes, passejar per un jardí, veure florir uns rosers, arrecerar-se a l’ombra d’una pèrgola de llessamí…

 

Entrevista: Redacció La Clau
Foto: cedida

Deixa un comentari