Marc Soler Rull. Actor i ballarí

Marc Soler Rull, actor i ballarí (el Masnou, 1998) és llicenciat en art dramàtic a Campus Esart de Barcelona (Bath Spa University). Ha realitzat diferents entrenaments en la tècnica actoral de Meisner i Txékhov, el mètode Suzuki i Viewpoints i cursos Estill Voice Training de dicció castellana i catalana.

També ha estudiat dansa contemporània, claqué, jazz, hip-hop i acrobàcia. En teatre ha intervingut a Maremar, de Dagoll Dagom; La partida, de Vero Cendoya; Mivion, Ràdio Sarajevo, de La Conquesta del Pol Sud i Des-espera i Suite TOC núm. 6, de Les Impuxibles. En format audiovisual ha intervingut a Moebius i Cucut, de TV3, i Todos mienten, de Pau Freixes. Actualment està rodant com a protagonista una pel·lícula produïda per Ikiru Films.

Com decideix entrar en el món escènic?
Des que soc ben petit m’agradava molt fer actuacions. Fins i tot quan amb la meva família marxàvem de viatge, ballava allà pels carrers, començava a imitar l’Urkel, perquè el recordo de quan era molt petit. I sempre m’ha agradat molt Michael Jackson. És una cosa que sempre l’he portat a la motxilla des de petit. Va haver-hi un moment que no sabia si ser actor o bomber, però em vaig decantar per ser actor, la via que sempre, de manera intuïtiva, havia anat seguint des que era un nen, això sempre ho he tingut clar. A més el meu poble és un lloc on s’aposta molt per la cultura i pel teatre. I sempre n’havia fet, allà, m’ho havien posat molt fàcil i n’havia après molt.

On es va formar tècnicament?
Vaig començar a anar a Eòlia. També vaig fer el batxillerat escènic, i quan el vaig acabar vaig veure que ho tenia bastant clar. Llavors em vaig formar en art dramàtic a Esart, en tècnica vocal, dansa i interpretació, en diferents tècniques. I després em vaig posar a treballar, però paral·lelament no deixava de fer cursos perquè jo penso que l’actor ha d’estar entrenant constantment.

I els seus primers passos professionals, on els va fer?
Jo encara estava estudiant a Esart, m’estava traient segon, crec, quan vaig fer el càsting de Maremar, pensant que ni de conya m’agafarien. Però sí que em van agafar, després de superar no sé si eren tres o quatre fases. Em van acceptar en un musical d’aquest tipus, amb una companyia de prestigi. I allà va començar la meva vida professional i la meva felicitat absoluta.

Què ens pot explicar de la seva experiència a Maremar, de Dagoll Dagom?
La meva experiència amb Maremar va ser molt enriquidora, perquè com ja he dit va ser la meva primera feina i em va situar en el lloc professional on m’havia de posar. Em va espavilar una mica, com si diguéssim, perquè en l’aspecte vocal era molt complicat, ja que era a cappella. I eren nou veus on requeria una escolta absoluta.

I en dansa també era el mateix: requeria una escolta tota l’estona. La principal premissa era cuidar-se, escoltar-se i escoltar l’altre per tal de generar aquest grup, allò que tots ho fem tot a la vegada, també pel que fa al text. Jo de Shakespeare, és clar, no n’havia fet mai res; vull dir, sí que l’havia tocat, però a Esart, quan em treia la carrera, no professionalment. I també va ser molt gratificant.

“Als joves que vulguin iniciar-se en el teatre i la dansa Els recomanaria sobretot que vagin al teatre, que consumeixin cultura, que llegeixin, que mirin cine, que mirin espectacles de tot tipus, tant si els agraden com si no”

I sobre l’espectacle Bye Bye Monstre, el musical infantil amb la Damaris Gelabert que s’estrenarà el novembre?
Doncs, a veure, l’espectacle Bye Bye Monstre encara no l’hem fet. Començarem a assajar el 16 de setembre, però tinc moltes ganes perquè em ve de gust tornar a treballar amb Dagoll Dagom. Agraeixo molt que hagin tornat a contactar amb mi, la veritat, i també està el fet que mai no havia fet un infantil.

I penso que els nens petits també mereixen que els expliquin coses. I pel que he vist i pel que he fet en el videoclip promocional que vam fer amb la Damaris Gelabert és molt guapo. I a més em ve molt de gust treballar amb nens perquè no ho he fet mai. Penso que és un lloc molt interessant, també un altre aprenentatge. Que no pari.

Marc Soler Rull. Actor i ballarí

Com valora el seu treball a la sèrie Moebius de TV3?
M’he sentit molt afortunat, la veritat, perquè he entrat a la pantalla, jo no havia fet mai cap sèrie ni havia tingut un paper que pogués tenir un petit arc emocional. I he tingut molta sort, doncs, perquè m’ha servit molt per treballar des d’un altre lloc, des de la pressió dels moviments amb aquesta cosa del «menys és més», de tot més petit, molt més enfocat a la mirada, amb els silencis, que penso que són importantíssims. I a més jo venia del teatre i això també ha sigut molt gratificant. I ho he valorat molt i m’he sentit molt afortunat.

Actualment treballa amb la ballarina Ariadna Peya a l’espectacle de dansa contemporània Des-espera. Què ens pot explicar d’aquest muntatge?
Des-espera és un espectacle que es comença a crear en el confinament i parla sobre una relació amb una diferència d’edat on ella és la més gran, i tots els prejudicis que això comporta: els que té ella, tots els que tinc jo i tots els prejudicis que també ens posem l’un a l’altre pel que fa la relació. Tota aquesta història d’amor i política la posem en escena amb una poètica despullada, a través de la dansa del text i de la música del disc de Clara Peya Analogia de l’A-mort, a piano sol.

En quin registre escènic se sent més còmode?
Doncs, més que un registre escènic on em senti còmode, crec que em sento còmode en tots. És a dir, jo entenc el cos i l’instrument en un tot, en una mateixa direcció. Penso que cos, veu i moviment van en un tot, jo no puc separar el meu instrument. Per a mi tots els registres són importants i en tots els registres em sento còmode.

Què recomanaria als joves que vulguin iniciar-se en el teatre i la dansa?
Els recomanaria sobretot que vagin al teatre, que consumeixin cultura, que llegeixin, que mirin cine, que mirin espectacles de tot tipus, tant si els agraden com si no. I que si els agrada alguna cosa, que la facin sense pensar, que responguin intuïtivament, que escoltin molt, que s’escoltin molt ells mateixos com a persones. I que escoltin les altres persones, perquè jo crec que així és com avançarem i com ha de pujar el jovent.

Entrevista: Albert Calls
Fotos: Marc Soler Rull