Publicat el 12/11/2014

INTERPRETACIÓ
Kresimir Mikic, Niksa Butijer, Marija Skaricic, Drazen Kuhn, Goran Bogdan, Zdenko Botic, Ivan Brkic
DIRECCIÓ Vinko Bresan
DURADA 93 min
GÈNERE Comèdia / Drama / Religió

La sàtira còmica, és a dir, la comunió entre l’humor i la denúncia, entre crítica i comèdia; en definitiva, la clàssica bretolada que exposa una visió disconforme d’una realitat, és un dels sectors genèrics que costa més de definir en qualsevol producte. I aquest és el segell que Vinko Bresan pretén imprimir en el seu últim treball, Los niños del cura, una pel·lícula que parla de les dures conseqüències que poden tenir determinades activitats que s’emparen sota el segell de «bona voluntat cristiana» en un relat que té com a objectiu final desarticular la legitimitat del secret de confessió.

Amb una premissa divertida, alhora que crítica, Los niños del cura arrenca com una bretolada àgil que exposa, amb elegància, una sèrie de situacions de veracitat qüestionable, però que són fàcilment acceptables gràcies a la seva efectiva condició còmica. Les coses es compliquen, però, quan els protagonistes comencen a recollir els fruits dels seus actes, moment en què el treball de Bresan sembla deixar la condició genèrica suspesa en l’aire, sense arribar a trobar el format adequat per abastar els camins oberts. No és exactament una davallada, sinó més aviat un punt i a part en una història que no s’atreveix a mantenir el to còmic inicial ni tampoc a desprendre-se’n.

En qualsevol cas, som al davant d’una pel·lícula que mai perd de vista la seva tesi, i gràcies a aquest fet sortim de la sala amb la sensació d’haver assistit a una interessant xerrada sobre valors i ètica. És a dir, d’una banda la reflexió de Bresan és prou engrescadora per merèixer ser escoltada, i d’una altra, la pel·lícula no arriba a fregar la ridiculesa ni a perdre l’aire inicial de comèdia crítica i desenfadada. De manera que, en el pitjor dels casos, tenim una pel·lícula valenta i efectiva, que en els moments més encertats ens fa pensar, que en els que no ho són, ens entreté, i que en els que es troben en un terme mig ens diverteix. En poques paraules, tant de bo el nivell d’aquesta pel·lícula sigui el pitjor que ens puguem trobar quan visionem futures projeccions.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari